Lletres Compartides obre camí a autors andorrans amb un primer intercanvi agredolç

Promoure i difondre la literatura i la creació dels autors i autores de parla catalana, aquest és l'esperit i cor del projecte Lletres Compartides, on participen tots els territoris de parla catalana des que Andorra s'hi ha adherit enguany. Tanmateix, el resultat ha estat agredolç per l'intercanvi de l'escriptora andorrana Mariona Bessa, qui destaca la planificació i el detallisme de les autoritats menorquines i les múltiples activitats a instituts; i el poeta mallorquí Miquel Àngel Adrover, el qual fa un balanç "molt positiu" malgrat la baixa participació. L’autor assenyala que l’afluència de públic a les dues activitats dutes a terme -la presentació del seu darrer llibre 'Les cares de la cugula' (AdiA Edicions, 2023), guardonat amb el Premi Miquel Bauçà 2023, així com del poemari 'Ara he vist passar una mèrlera' (2019)-, “no va ser el que esperàvem, ni per part de l’organització ni per part meva”.

La primera activitat va consistir en una presentació-recital a una llibreria, on, segons explica, “érem cinc persones”. Posteriorment, dissabte al vespre, es va celebrar una xerrada-recital de poemes a Sispony, amb una assistència que l’autor situa “en unes nou persones”. Malgrat la baixa participació, Adrover subratlla que l’experiència va ser molt satisfactòria des del punt de vista qualitatiu.

En aquest sentit, fa valdre la implicació del públic assistent i el format participatiu dels actes. “Després vàrem poder conversar amb el públic i va ser una passada”, explica, tot remarcant que “la gent que va venir sí que va participar”. Durant les sessions es van formular preguntes i es van comentar diversos aspectes de la seva obra, així com altres qüestions culturals i lingüístiques. L’autor destaca que es va generar un espai de diàleg actiu i enriquidor.

Adrover considera que aquesta proximitat amb el públic compensa la baixa assistència i afirma que “hi ha llocs on hi ha molta més gent, però ningú et fa aquest cas”. Per aquest motiu, es mostra “encantadíssim amb la gent que va venir” i valora especialment l’interès, la curiositat i l’actitud participativa de les persones assistents. L’autor defensa la continuïtat del programa Lletres Compartides, que defineix com “una iniciativa preciosa”, i anima a seguir impulsant-la, tot confiant que pugui consolidar-se i arribar a més públic en futures edicions, tant en benefici dels creadors com dels assistents. Ha expressat que l'intercanvi va donar l'oportunitat de debatre qüestions com l'ús i la defensa del català, en un moment en què "ni a l'hotel m'entenien". Durant la visita turística posterior, el ministeri va organitzar una visita a diferents indrets del romànic, com l'Espai Columba o l'Església de Santa Coloma. "Teniu un patrimoni riquíssim, preciós, però em va decebre molt l'explotació paisatgística que teniu. Això de tenir, a una mateixa plaça, un edifici antic i un Starbucks amb un bloc de pisos terrible és una mica lleig", ha confessat.

En contrast, trobades amb escoles, instituts i clubs de lectura

L’escriptora andorrana Mariona Bessa ha participat enguany per primera vegada en el projecte Lletres Compartides, convertint-se en la primera autora del Principat que forma part d’aquest programa d’intercanvi literari. L’autora defineix l’experiència com “molt maca” i assegura que ha estat “un honor poder representar Andorra fora de territori andorrà”.

“M’ha sorprès molt l’acollida, ha estat molt, molt bona, la veritat”. Durant l’estada, l’autora ha visitat centres educatius de primària i secundària, així com un club de lectura a la Biblioteca Pública de Maó. “He estat en col·legis, en CEIP, en sisè de primària principalment, un institut amb alumnes de quart d’ESO i un club de lectura”, explica. Les sessions giraven entorn de les seves novel·les 'La captura', 'Torno en set dies' i 'L’ascens dels rebels', el seu últim llibre. “Com que la majoria de les escoles i instituts havien llegit el llibre, tot ho va fer molt més interessant.”

Bessa detalla que van parlar dels temes que tracten les novel·les i del procés d’escriptura. “Vam fer activitats com ara com s’escriu un llibre, quines parts té una novel·la, els trucs per fer-la, la meva formació com a novel·lista i les inquietuds d’ells”. Sobretot ha celebrat l'intercanvi entre els joves, en qüestions com el canvi climàtic o altres vivències personals que ajuden a alimentar el sentit crític de la trentena d'estudiants per cada sessió. “Els nens d’11 o 12 anys no tenen filtre, pregunten molt i es mostren molt emocionats de veure l’autora del llibre que han llegit a classe. Els de l’institut, amb 15 o 16 anys, tenen més vergonya, però també la rebuda és molt bona”.

Segons explica, la planificació anticipada va facilitar que moltes escoles incorporessin les novel·les com a lectures del curs. “Com que ho vam fer tot amb bastant temps, moltes escoles van poder posar el llibre com a lectura obligatòria”. Els matins estaven dedicats a activitats educatives, mentre que les tardes les aprofitava per conèixer l’illa i, fins i tot, trobar fonts d'inspiració. Tanmateix, l’autora explica que té dues novel·les pendents de publicació, 'Una qüestió d’orelles', inspirada en el seu gos i "parla de l’abandonament de mascotes i de la responsabilitat que comporta tenir-ne una” i 'Terra perit'. “Totes dues són juvenils.”

Una iniciativa a consolidar

“Sé de bona mà que feia temps que Cultura ho intentava, però Andorra és un altre país, fora de la Unió Europea, i tot és més complicat”, ha detallat Bessa. Tot i això, remarca la importància d’aquesta entrada. “Parlem de projectes sobre la llengua catalana, i Andorra, sent l’únic país on és llengua oficial, no podia quedar fora”, ha apuntat. En aquest sentit, el director de Promoció Cultural, Joan-Marc Joval, ha fet un balanç molt positiu del projecte Lletres compartides, que ha definit com una iniciativa que ha resultat “molt profitosa”. Segons explica Joval, l'aliança la Institució de les Lletres Catalanes neix amb la voluntat de “posar en circulació tots aquells autors i autores, més aviat novells, que encara no es coneixen més enllà de les nostres fronteres”, facilitant així que els escriptors dels territoris de parla catalana puguin donar a conèixer la seva obra i, alhora, rebre creadors d’altres territoris.

Joval subratlla que el “cor, el sentit de Lletres compartides va d’això”: fomentar la mobilitat, l’intercanvi i la creació de xarxes literàries. En aquest sentit, remarca que l’experiència ha estat “molt positiva” i que es tracta d’una manera efectiva “d’estimular la creació de xarxa i l’activitat en general dels nostres escriptors i escriptores”, dins d’una política de suport a tot el sector cultural.

Pel que fa a l’origen del projecte, admet que no s’havia impulsat abans simplement perquè “ningú hi havia pensat”. A partir de la reflexió sobre com reforçar el suport directe als escriptors —més enllà dels ajuts ja existents als editors— van identificar que la clau per fer conèixer l’obra literària era “fer-la circular”.

Sobre repetir l’experiència, Bessa "repetiria". Si hagués de recomanar altres autores andorranes per a futures edicions, ho té clar: “La recomanaria a la Teresa Colom o a l’Eva Arasa, perquè són dones, perquè les conec i perquè tenen molt material per donar a conèixer”. “Menorca, Mallorca, València o Barcelona; sigui on sigui, benvingut sigui el viatge”, conclou.