Gil deu més de la meitat dels diners sostrets vuit anys després de la pena

Montse Gil va ser condemnada el febrer del 2017 pels delictes majors continuats de sostracció de béns públics amb concurs medial amb un delicte menor de creació i ús de document inautèntic a la pena de dos anys de presó, dels quals quatre mesos ferms en règim de semillibertat i la resta condicional qualificada a abonar la responsabilitat civil; a una multa de 10.000 euros, i a la inhabilitació per exercir el càrrec de cònsol per un termini de sis anys. Vuit anys després, l’excònsol major de Sant Julià encara ha d’acabar de rescabalar més de la meitat dels diners en què es va xifrar la responsabilitat civil, la quantitat de fons públics que es va acreditar que s’havia apropiat usant la targeta de crèdit comunal per a despeses de caire personal. Van ser 70.427 euros que van quedar definitivament fixats el 2021 i en deu més de 46.000. Segons ha transcendit ara, la justícia li va aprovar un pagament fraccionat de 300 euros mensuals per anar retornant la suma deguda “prèvia imputació a la mateixa de diferents imports ja consignats”, i els va començar a abonar l’abril del 2022. Per tant, trigarà encara 13 anys a acabar de reparar econòmicament el dany a la corporació laurediana.

Però si les repercussions del cas han tornat al focus ha estat per una nova decisió judicial, contra la qual l’excònsol va recórrer. El novembre del 2024 la Batllia va ordenar que s’embargués la tretzena paga que l’expolítica, funcionària del ministeri d’Afers Socials, havia de percebre al desembre. Un total de 4.256 euros. Gil va esgrimir per oposar-s’hi el volum de despeses de la llar i que tenia el compte quasi en negatiu. Però en un aute, el Superior avala la decisió de la primera instància. Si l’embargament del sou extraordinari del desembre es replica anualment, la durada del rescabalament s’escurçarà més de la meitat (sis anys).

La discussió

L’aute del Superior assenyala en primer terme que el recurs interposat per l’expolítica s’havia de rebutjar de facto per un defecte de forma. El tribunal recorda que “la denegació de l’embargament és susceptible de recurs, prèvia interposició del corresponent incident d’execució davant del batlle o el tribunal que l’ha dictat”, i que aquesta regla de procediment es va incomplir, amb la qual cosa “escau la desestimació del recurs”. No obstant això i tenint en compte que el tribunal va errar en admetre’l a tràmit, s’entra al fons de la qüestió. En primer terme l’aute comparteix que “la batlle observa de manera pertinent que malgrat que la condemnada s’ha vist afavorida en l’acceptació d’un abonament fraccionat, de conformitat amb la seva petició de data 5 de novembre de 2021, aquesta, i malgrat que la seva capacitat econòmica es veu reconfortada els mesos de desembre, no ha efectuat cap esforç per incrementar els seus pagaments, a fi de rescabalar el perjudicat en els millors terminis possibles”. Els magistrats rebutgen els arguments respecte a la càrrega econòmica que impediria a l’excònsol entregar també la tretzena paga –a banda dels 300 euros mensuals– perquè “no demostra que [Gil] es trobi en una situació de no poder afrontar les seves despeses bàsiques tenint en compte la seva situació econòmica global: en particular, cobra més de 4.000 euros al mes, 4.256 si ens referim al mes d’octubre per exemple”. Es comparteix, a més, el posicionament del Ministeri Fiscal que qualifica de “feble” l’aportació mensual i “en conseqüència, el reemborsament podria trigar encara molts anys, tenint en compte que la recurrent té un deute encara superior a 46.000 euros. No és doncs il·lògic per part de la batlle de prendre en consideració un salari excepcional com la tretzena paga”. La conclusió de la sala es referma en el fet que “la decisió d’embargament pronunciada per la batlle té per únic objectiu rescabalar els diners públics il·legalment sostrets el més ràpid possible amb una mesura proporcionada a la situació patrimonial de la recurrent i mereix aprovació”.