Sandra Miralles: “No som capaços d’imaginar un món on les dones siguin lliures”

Què passa amb les dones i la ciència-ficció?

La nostra utopia és la llibertat. Tenir els mateixos drets que els homes en tots els sentits. Però crec que no existeix cap referent que ho reflecteixi al 100% perquè no som capaços ni d’imaginar un món on les dones siguin realment lliures.

Alguna heroïna s’atansarà a l’ideal?

M’agrada Barbarella, del 1968, que va sola per l’espai lligant amb qui vol. També tenim Poor things, però no deixen de focalitzar-se en la llibertat sexual quan hi ha moltes llibertats més. Un exemple interessant, si busquem referents, és La núvia de Frankenstein, de Whale.

Per què?

És més feminista que d’altres. Ella, al final, es nega a ser la núvia d’aquest monstre tot i haver estat concebuda per a això. Una pel·lícula dirigida per un home obertament homosexual. Llàstima que el que ens arriba és la iconografia reduccionista dels dos monstres a les postals de Sant Valentí.

No hem avançat gens?

No sabria dir-li! D’una banda, tenim The Substance, dirigida per una dona, que aporta un punt de vista diferent, però després tenim Wonder Woman.

No és el referent desitjat?

En els còmics era independent, vivia amb les amazones, se sobreentenia que era lesbiana, amb pinzellades de sado, però en les darreres pel·lícules l’han convertit en un pamflet heteronormatiu.

I què passa amb ‘The Power’?

Una sèrie que proposava una reflexió interessant, les dones adquireixen el poder de generar electricitat i defensar-se causant una revolució mundial. No és simptomàtic que només hi hagi una sola temporada?

Què la va fer reflexionar?

Retorn al futur II.

Amb Michael J. Fox

Exacte. A ell no el van canviar, però van canviar l’actriu. A més, deixen la noia tirada en un carreró gairebé tota la pel·lícula! També hi ha el test de Bechdel que analitza de forma divertida la representació de les dones a la ficció. Per superar-lo, una pel·lícula ha d’incloure un mínim de dos personatges femenins amb noms propis, aquests personatges han de parlar entre si i ho han de fer d’alguna cosa que no siguin homes.

No arribem a aquests mínims?

És increïble el nombre de pel·lícules que no el superen.

Què hem de fer?

És clar que necessitem un canvi profund i no tan sols en aquest sentit, perquè ja estem vivint moltes de les distopies anunciades. No troba?