Joan Xandri: “L’home utilitza la natura però no la respecta”

Què ens proposa a Transitori?

Gran part de l’exposició és dels últims tres anys, però també hi ha obres dels 80 i hi ha un quadre de cada exposició que he fet a Andorra. Així s’entén el canvi estètic del llenguatge.

Per què aquest títol?

Fa al·lusió a l’eteri. Tot és transitori en el fons. El que fas avui demà ja no hi és.

Quin paper té l’espectador?

Pinto art figuratiu, en el sentit que agafo elements de la natura per inspirar-me. Aquest és un fil conductor que pot ajudar, però no m’interessa explicar-ho tot, vull que l’espectador posi de la seva part, faci servir la imaginació i faci seva la pintura.

Com definiria les seves obres més recents?

Es basen en la mirada cap a la naturalesa. Hi ha una vessant d’admiració, i de preocupació.

Preocupació?

L’home, “la societat”, fa servir la natura però no la respecta. Per exemple, cada cop hi ha menys diversitat.

Això ho reflecteix a la instal·lació ‘In memoriam’. 

Hi ha colors blaus i verds de natura viva, però cap animal. De petit, acompanyava el meu pare a pescar als llacs. Estaven plens de granotes, papallones, hi havia tot tipus d’animals. L’equilibri s’està transformant i per a mi, a pitjor. I en part l’home és culpable per no veure que formem part de la naturalesa.

Abans de la instal·lació hi ha un bosc de paper.

És un bosc vermell, com si estigués en flames. I és de paper, per accentuar la seva fragilitat.

També és un element lúdic.

Em preocupa que la gent es desentengui de l’art contemporani i per això dono pautes perquè s’hi puguin apropar més fàcilment. Has d’anar amb actitud oberta i deixar-te dur per les sensacions. Sempre es diu que les obres no es poden tocar, llavors aquest bosc és una manera de dir... entra a l’obra, travessa-la i vejam què sents.

També trobem una gàbia.

Al centre hi ha un tancament amb obres d’una exposició que vaig fer el 2013 d’animals lliures. 10 anys després els tanco, reflexionant sobre el poc espai lliure que els hi deixem.

Molt reivindicatiu.

És reivindicativa, però sense ser-ho. Hi ha una preocupació estètica. Pots dir el mateix d’una manera brusca o d’una manera més visual, en el meu cas, que no vol dir amable.

Diu que per retratar la natura ha de passar pel seu interior.

M’interessa la filosofia xinesa que afirma que no cal pintar la natura com una fotografia. Tu pots interpretar-la.