Càstig cruel a Almeria

Hi ha equips que necessiten molt poc per fer mal i altres que han de grimpar el Comapedrosa cada vegada que volen cantar bingo. L’FC Andorra continua instal·lat en aquesta dicotomia cruel i a l’UD Almeria Stadium va oferir una versió notable, amb personalitat i futbol davant d’un dels transatlàntics de la categoria, però va tornar a topar amb el patró que el persegueix. A Almeria el partit va ser una novel·la curta amb un final cruel i el 3 a 2 no explica del tot el que va passar, però sí que retrata la diferència entre un equip que ha de construir cada pas i un altre que, amb talent de primera línia, castiga a la mínima distracció. No semblava Almeria l’escenari més amable per a un Andorra necessitat. Manso i l’staff van sorprendre amb un 4-2-3-1, Villahermosa i Marc Domènech al doble pivot, Minsu per darrere de Lautaro i Jastin amb llibertat per inventar a l’esquerra. Però l’inici va ser un avís dels riscos. Dues errades en la sortida van activar De la Fuente, Arribas i Embarba. A la tercera, Arribas va dibuixar una acció fantàstica i va picar la pilota davant Yaakobishvili (1-0). L’Almeria no havia necessitat gairebé res.

El gol, paradoxalment, va despertar l’Andorra. Va prendre la pilota, va governar el ritme i va començar a discutir el relat. Jastin, imaginatiu, amb elàstiques ronaldinianes, va convertir cada recepció en una amenaça. L’empat va arribar com una conseqüència natural: Carrique va servir amb precisió i Jastin, des de la mitja lluna i amb el frec de Bonini, va trobar el camí de la xarxa (1-1). Abans del descans, Marc Domènech va fregar la remuntada i Embarba va obligar Yaako a estirar-se amb una falta verinosa. L’Andorra havia passat de patir a manar i a la represa va reforçar la sensació. Yeray es va fabricar l’espai al vèrtex, va cargolar la pilota al pal i Villahermosa va recollir el rebot per signar l’1-2 (52’). Era el premi a una estona llarga de convicció, però el futbol, normalment, no admet distraccions i en aquest punt Bonini va dibuixar una passada llarga i precisa per a la cursa de De la Fuente, que va guanyar per cames Gael i va fer pujar les taules (2-2). El partit es va tornar fràgil i un penal sobre Villahermosa semblava el gir definitiu, però Andrés Fernández va endevinar la intenció de Lautaro i va abocar la trama a un intercanvi de cops que tenia flaire d’atzar. I en aquests escenaris, els equips grans acostumen a decidir i així ho va fer Leo Baptistao resolent una transició terminal.