Batec de muntanya

Hi ha qui mira la muntanya des de la distància, qui la veu com un espectacle majestuós però inabastable. I després hi ha els que la converteixen en casa seva, en el seu motor, en una extensió del seu propi ésser. Josep Antoni Ballarín pertany, sens dubte, a aquest últim grup. Nascut en un poblet del Pirineu d’Osca, a la vall de Gistau, i resident a Sant Julià de Lòria des de fa 12 anys, la seva infantesa va estar marcada pel contacte amb la natura més pura, per cims que esdevenien límits físics però també espirituals. No és estrany que, amb el pas dels anys, aquest vincle s’hagi convertit en passió i necessitat vital.

“El Posets l’he pujat 16 vegades i hi vaig dormir al cim un cop”, explica amb una barreja d’orgull i nostàlgia. Però la seva trajectòria no s’ha limitat als Pirineus. La seva vida ha estat un equilibri entre el món corporatiu i l’aventura, entre la direcció d’empreses tecnològiques i la crida imparable de la muntanya. Va desenvolupar una llarga i brillant carrera professional en multinacionals del sector TIC, assumint càrrecs de responsabilitat a Olivetti, Getronics i Tecnocom, i fins i tot va fundar la seva pròpia empresa, CleverTask, que va portar a Andorra el 2013. Però, tot i l’èxit en el món empresarial, la muntanya sempre li parlava. I un dia va decidir escoltar-la del tot i quan es va jubilar va marcar el seu propi rumb. “L’afició per la muntanya l’he tingut sempre, però mentre estava en actiu laboralment no em podia permetre certes coses ni tants viatges”, explica Ballarín, que va veure un reportatge sobre un trekking a l’Everest i una frase li va quedar gravada: “S’ha de posar data als somnis, perquè si no es queden sense complir.” I així ho va fer. La seva primera gran aventura va ser al Pakistan, amb el trekking del Baltoro, una de les rutes més dures de l’Himàlaia, amb el pas del Gondogoro a més de 6.000 metres d’altitud. “És gairebé tot glacera, causa moltíssim respecte.”

Aquella experiència li va obrir les portes d’un nou món. Des d’aleshores, ha fet expedicions als Andes, ha travessat la Cordillera Real i ha pujat el volcà Acotango, a Bolívia. “Mai havia passat dels 3.500 metres, però retrobar-me amb un amic de joventut com el doctor Eduard Escrich, gran alpinista, va ser cabdal per atrevir-me a reptes de més altura. Els consells mèdics ja els tenia!”, diu rient. El 2023 va anar sol a fer el trekking dels Tres Collados a l’Everest, una de les travesses més exigents per la vall de Khumbu, molt més que el clàssic camp base, i ara té una nova fita al cap: l’Aconcagua. “Aquest gener m’he quedat amb la mel als llavis, però per raons de logística i organització ho vaig haver d’ajornar. Espero que el gener de l’any que ve sigui la definitiva. Ja tinc bastant aclimatada l’altura”, assegura. Però més enllà de les conquestes personals, per a Ballarín cada expedició té un significat profund. No tan sols són reptes físics, sinó també homenatges. “Les faig, en bona part, per aquells que ja no hi són. Per això tinc la frase Ens veurem en el camí ben gravada i la porto en una pancarta.” La muntanya, diu, és el seu espai de connexió amb aquells que ha estimat i que han marxat. I la por? Per a Ballarín, la por és només una eina, una alerta. “Un dels muntanyencs que va fer els catorze vuitmils sense oxigen deia que el dia que tingués por es dedicaria a la pesca. La por la controlo, però pànic no n’he tingut mai. Si et supera, mala peça al teler.”