Mariona Bessa: “Les joves necessiten referents que els facin creure que poden amb tot”

Mariona Bessa Jové és biòloga i escriptora. Va començar a escriure amb només deu anys i, fins llavors, mai ha deixat el llapis. Ha estat guardonada amb el 51è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per la seva distopia subterrània L’ascens dels rebels, ja disponible a les llibreries.

Com definiria la seva pròpia novel·la?

La meva novel·la és rebel. La qualificaria així perquè els personatges s’ho qüestionen tot, especialment la protagonista, la Nira. Ella va a la recerca de la veritat. Realment hi ha un problema, no es pot viure a l’exterior. Al principi creu que l’exterior és inhabitable, però descobreix que ha estat enganyada durant tota la vida. És una persona que va a la recerca de la veritat i que farà el que faci falta per compartir aquesta veritat. Per què ens han mentit? Què és el que hi ha darrere? Potser la majoria de la gent consideraria enfrontar-se a això com un error i mirarien cap a una altra banda.

“Els joves han de qüestionar-se les coses, sentir que formen part d’alguna cosa”

Una noia jove de 17 anys.

A mi m’agrada construir personatges femenins empoderats, especialment en la literatura juvenil, perquè les noies necessiten referents que els facin creure que són capaces de fer qualsevol cosa. A L’ascens dels rebels és ella qui decideix què es farà.

Per què escriu per a joves?

Trobo que l’adolescència és una etapa molt interessant, plena de conflictes. A més, és una etapa vulnerable. Les protagonistes poden mostrar que són fortes, decidides, i que poden liderar. Abans els personatges femenins eren febles i sempre salvats pels nois. Ara no. Ara és ella qui pren la iniciativa.

Si els personatges fossin adults, seria la mateixa història?

No. Escriure per a adults portaria a una altra temàtica. Però com que va dirigida als joves, busco que s’hi identifiquin.

La novel·la s’emmiralla amb la realitat?

És una distopia, però amb una base molt real. Hi ha una clara segregació entre classes –patriotes i rebels– i un govern dur, amb càstigs severs i penes de mort. La idea parteix de què passaria si haguéssim de viure sota terra. En un context així, caldria un control extrem: una sola rebel·lió podria posar tothom en perill. Tot i ser ficció, és versemblant. Hi ha ciència, com enginyeria genètica, però sense fantasia. És una ciència creïble, perfectament plantejable d’aquí a cinquanta anys. A més, el planeta i la natura tenen un paper clau. En la història, la natura és gairebé un personatge més.

Hi ha referents clars.

Sí, molts. Susan Collins, James Dashner, Veronica Roth, Laura Gallego... Aquesta última és la meva preferida. Va ser l’autora que em va enamorar dels llibres i em va fer descobrir la lectura. Si algun dia jo pogués fer això per a un lector jove, em sentiria plenament realitzada.

Aspira a ser una d’aquestes autores que introdueixen la literatura als joves?

Tant de bo pugui fer pels joves el que la Laura Gallego va fer per mi: despertar l’amor per la lectura. Escric pensant en nois i noies a qui potser no els agrada llegir, però que poden connectar amb un llibre i descobrir-hi el plaer de la literatura.

És més fàcil captar l’atenció dels joves amb fantasia o ciència-ficció?

Jo crec que sí. La fantasia és el gènere que més connecta amb el públic infantil i juvenil. Tot i que hi ha joves que prefereixen altres estils, la fantasia funciona molt bé perquè a aquesta edat encara creuen que tot és possible. No hi ha límits, poden imaginar-se fent qualsevol cosa. Quan et fas adult, tot es complica, veus més portes tancades. Però la fantasia els permet seguir creient, i això és molt poderós.

Què li agrada rellegir de la literatura juvenil que li va marcar?

Memorias de Idhún. L’he llegida 5 o 6 vegades. Quan em bloquejo, torno a algun d’aquests llibres i m’ajuda a inspirar-me i continuar escrivint. La lectura i l’escriptura, per a mi, sempre van de la mà.

Quins ingredients ha de tenir una bona novel·la juvenil avui en dia?

Els joves d’ara són molt diferents. Viuen a un ritme accelerat. Jo adapto l’estil amb frases i capítols curts, poca descripció i trama àgil. Si s’avorreixen, deixen el llibre. També és clau que les històries tractin temes importants, encara que sigui de manera adaptada. Els joves necessiten qüestionar-se l’entorn, sentir-se part d’alguna cosa. La Nira representa això: llibertat, rebel·lió, crítica a la segregació i el poder.

Com viurà la Diada de Sant Jordi aquest any?

Aquest any em quedaré a Andorra. Fa dos anys vaig ser a Barcelona, però l’any passat i aquest, a casa. Farem un tour amb altres autors i els comuns: al matí a Sant Julià de Lòria, al migdia a Andorra la Vella i a la tarda a Escaldes. Compartirem el dia i farem pinya entre autors. Si a més signem força exemplars, encara millor!