Autenticitat i nostàlgia

La Cuineta, al poble d’Encamp, és un d’aquells restaurants que traspuen autenticitat. L’ambient és casolà, com ho són els seus plats. Potser per això és un dels establiments més freqüentats pels veïns de la parròquia, persones que, com jo, gaudim amb àpats senzills però ben fets. La Cuineta potser no et crida l’atenció des de fora, però quan hi entres t’adones ràpidament de per què es tracta d’un lloc genuí.

El restaurant és petit i funcional, i sobretot, és discret. Amb taules de fusta i un ambient que recorda els menjadors de sempre amb un toc actual. Em sento com a casa. Avui he vingut acompanyada de col·legues de feina. Volem dinar gaudint del moment i sense formalitats. Tastant els fabulosos plats de cullera que la Montse té per la mà, els seus guisats i una col·lecció de receptes que han passat d’una generació a l’altra.

Per començar a obrir boca demanem per compartir uns ous trencats amb patates i pernil ibèric de la carta. Després optem per tastar el menú, hi ha diverses opcions de primers i segons i totes molt apetibles. Però si els canelons porten un suplement segur que és per una bona raó. Els tres que som a taula els demanem i un cop els tastem coincidim que són molt bons. De segon, triem una varietat de carns que ens la coguem a taula, una graellada en tota regla acompanyada de la seva guarnició. Les racions són generoses i, el millor de tot, els preus hi acompanyen. Crec que és aquí on rau un dels motius pels quals La Cuineta sol tenir tanta activitat a l’hora de dinar. Fent bona la dita que la qualitat no és cara. Si a això hi afegeixes un servei atent, ràpid, amable i proper, ja som al cap del carrer.

Miro al voltant. Entre la clientela, igual que jo, els comensals es delecten –no exagero– amb l’àpat. Això sí, tots anem a la nostra, hem vingut a dinar i gaudim el moment. Una bona estona en què la rutina encampadana pren un altre ritme, una altra dimensió. Si tens pressa, menges i segueixes. I si tens temps, vas fent sense pressa, assaborint cada mos. Arribem a les postres. Ens demanem figues confitades. Les compartim i, en un tres i no res, ens les cruspim. Preparades així són, senzillament, delicioses, tant, que repetim.

Mentre esperem els cafès, us explicaré que ens hem begut un Lan a Mano, un d’aquells vins que des que fa uns anys vaig visitar el celler on s’elabora, a La Rioja, ocupa un lloc a la meva llista de preferències. Amb discreció, autenticitat i amb la qualitat com a bandera, La Cuineta d’Encamp s’ha fet un lloc entre els millors. Qui hi va sap que hi menjarà bé i, a més, a un preu molt correcte. Gràcies, Montse, per la magnífica acollida i felicitats per la bona taula.