L’esperit de ‘Purito’

Un 9 de maig, però del 2015, va començar una nova història per a Joaquim Rodríguez, més conegut com a Purito. El reconegut ciclista va posar el seu nom a l’Escola de Ciclisme Sprint Club, que ja existia al Principat, sota el paraigua d’Emili Pérez, qui en va tenir la idea. “En Joaquim va veure que treballàvem molt bé la base i vaig proposar posar-li el seu nom a l’escola”, explica el president del club. “Li va semblar molt bé i es va posar molt content”, afegeix, a més d’assenyalar que paral·lelament treballaven en l’organització de La Purito Andorra com a marxa cicloturista. “És una iniciativa molt maca, dirigida a la canalla, que són els que més gaudeixen. Per a ells el ciclisme no és un esport, és un hobby. Intentaré ajudar el màxim possible”, va dir Rodríguez el dia de la inauguració.

L’Escola Purito va venir acompanyada de dos acords amb el comú de Sant Julià, representat pel cònsol menor, Manel Torrentallé, que van permetre al club gaudir d’un local gratuït i, a més, utilitzar les instal·lacions de Naturland (aleshores Naturlandia). La inauguració va comptar amb una trentena de nens, que formaven part de l’escola, creada originalment l’any 1977. El nom de Purito va fer que molts més infants s’interessessin pel ciclisme. “Abans de la pandèmia vam arribar a tenir 42 nens”, assenyala Emili Pérez.

Després de la covid-19, però, “va baixar molt; vam estar dos anys pràcticament aturats”, la qual cosa ha fet que “no hàgim tornat a assolir aquest pic”. Actualment, “estem per sota dels trenta nens”, confirma el president, que no perd les ganes “de seguir treballant”. Tant l’Emili com l’equip de l’escola tenen molt clars els objectius, que no han canviat en els deu anys que porta el nom de Purito. “La intenció és fer escola, que els nens creixin amb la bicicleta i, sobretot, ensenyar els valors de l’esport”, destaca Pérez. També esperen que “surtin més corredors d’elit andorrans i poder tenir un bon equip de competició”, tot i que matisa: “No s’obliga cap nen a competir, només els que volen.”

“Després de la pandèmia tot ha canviat una mica, perquè ara hi ha molts més esports”, remarca Emili Pérez. “Intentem fer un grup de nens que facin pinya i que apliquin els valors a qualsevol esport que practiquin”, diu el president, que admet amb pena que molts infants marxen. “Som un esport minoritari, tot i que el ciclisme està de moda a Andorra”, es lamenta.

Tot i les dificultats de ser una disciplina poc practicada, “seguirem treballant amb la nostra filosofia”, assegura el president del club, que confia que en pugui sortir “una Mònica Dòria o un Joan Verdú del ciclisme”, perquè “l’esport andorrà vagi amunt”. Deu anys després, aquell esperit que va donar nom a l’escola continua ben viu. “En Joaquim sempre ens ha ajudat, ens dona suport, parla amb els nens i els transmet consells molt valuosos”, reconeix Emili Pérez, agraït. Més enllà del nom, Purito ha estat una inspiració constant per al projecte. I és aquest esperit el que l’Escola de Ciclisme Purito vol seguir transmetent cada dia, amb la mirada posada en el futur.