Magnicidis

Hom té la percepció que els temps antics eren especialment violents. Tenim una imatge del passat –i molt en concret del passat medieval– com unes èpoques en què la vida humana valia poca cosa, on les vel·leïtats dels poderosos i la indefensió dels pagesos propiciava abusos i arbitrarietats. No és ben bé així, certament. Hi havia tensions i violències, és veritat, però les comunitats tenien mecanismes per regular i moderar abusos i imposicions. Amb l’auxili de la llei i d’una incipient organització judicial, amb la implantació d’institucions com la Pau i Treva es va aconseguir limitar la pulsió repressiva del poder feudal.

Abans de la instauració de la cosenyoria –i abans, certament, de l’adquisició dels drets comtals pel bisbe Pere Berenguer, el 1033– alguns bisbes d’Urgell van morir de manera traumàtica. Tenim el cas de l’accident que el 3 de novembre de 1035 va llevar la vida a sant Ermengol, a les obres del pont de Bar. Però un dels seus successors immediats, el bisbe Guillem Guifré, va morir assassinat al Pallars, el 1075, a mans d’uns “prophani homines” no identificats. És cert que el bisbe havia estat acusat d’haver mort el vescomte Folc de Cardona, uns anys abans, o sigui que una revenja és possible. Un que ja era senyor d’Andorra, Bernat de Vilamur, sembla que va ser assassinat el 1203.

Alguns bisbes d’Urgell van morir de manera traumàtica

Els comtes de Foix no es van salvar de morts sobtades. Roger III de Foix va morir en estranyes circumstàncies, en el decurs d’una partida de caça. El relat que en va fer Anton Fiter al Manual digest és molt expressiu: “después d’haver anat a la caça dels ciervos ab sa muller Ximena, havent-se retirat per a refrescar-se, prengué un petit bocí de pasta de porc senglar i después, volent beure, caigué del puesto a on estava sentat i morí de repente en 1116”. Les dates ballen, i aquesta mort incerta hauria tingut lloc més tard, el 1148. Els Foix tenien predilecció per la mort per metzines: és el que va acabar amb la vida de Francesc Febus, el 1483 (i ho havien intentat abans amb Gastó Febus). La coprincesa Joana d’Albert, la calvinista, diuen que va morir per haver-se posat uns guants enverinats, el 1572. Al rei Enric IV, el primer Copríncep rei de França, va ser apunyalar per François Ravaillac el 1610 mentre anava en carro pel carrer de la Ferronnerie. I recordem la fi de Lluís XVI, guillotinat per Samsó el gener de 1793 a la plaça de la Bastilla. Comparat amb els temps passats, els nostres són una bassa d’oli.