DMG

VIH: una malaltia oblidada?

Dia mundial de la sida

Els tractaments han convertit la sida en una malaltia crònica, però no ha desaparegut.

Els tractaments han convertit la sida en una malaltia crònica, però no ha desaparegut.

Jordi Salazar
Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El VIH ja no és el fantasma que va marcar una generació sencera. Els tractaments actuals han transformat completament el pronòstic d’una infecció que abans era mortal i que avui es controla com una malaltia crònica, amb medicació molt tolerable i resultats excel·lents. Aquest canvi també ha alterat la percepció social, especialment entre els joves, que no han viscut els anys més foscos de l’epidèmia i que, en molts casos, assumeixen riscos que fa unes dècades haurien estat impensables. En vigílies del Dia mundial de la sida, la pregunta és inevitable: s’ha perdut el respecte al VIH?

“Venim de molt avall, de molta mortalitat i molta taxa d’infecció”, recorda el doctor Josep Mallolas, cap de la unitat de VIH-sida de l’Hospital Clínic de Barcelona. “Però des de ja fa més de deu anys disposem de molt bons medicaments, que controlen la malaltia al 100% i que amb prou feines presenten efectes secundaris”. Tot i aquest progrés, l’expert adverteix que encara hi ha limitacions: “El VIH encara no té cura. Afecta cèl·lules vitals i si s’abandona la medicació, reapareix.”

En tot cas, la millora terapèutica ha estat espectacular. Fa uns anys el tractament implicava prendre diverses pastilles diàriament; ara, gràcies a formulacions injectables, hi ha pacients que només reben una punxada cada vuit setmanes i mantenen la càrrega viral completament controlada. Ja s’estan provant, a més, comprimits que es prenen amb periodicitat setmanal amb resultats prometedors. “Cada vegada és més senzill”, afirma l’especialista.

Aquest canvi, però, comporta un efecte col·lateral: la manca de memòria col·lectiva entre les noves generacions. “La gent de menys de 35 anys no ha viscut el desastre de la sida. L’impacte que al seu dia va provocar la mort de Freddie Mercury o Rock Hudson va generar un temor enorme. Ara no és el cas”, relata el doctor Mallolas. La prova és que “el virus es transmet principalment per contacte sexual i el nombre de casos d’infeccions venèries, com la gonorrea, la sífilis o la clamídia, no para de créixer. El respecte que es tenia al VIH no se li té ara, ja no es prenen tantes precaucions”.

Els testimonis d’alguns joves andorrans ho confirmen. La Laia (nom fictici), estudiant d’infermeria de 20 anys, és conscient dels riscos de mantenir relacions sexuals sense protecció, però admet que en el seu entorn predomina certa confiança. “Entre els amics hi ha la sensació que tant el VIH com les altres malalties estan molt controlades i que no és com abans, perquè hi ha tractament per a tot.”

Aitor Jurado, de 23 anys i resident a Escaldes-Engordany, coincideix en aquesta percepció. “Crec que ja no hi ha tanta por. Amics m’han explicat que no sempre utilitzen preservatiu i no ho veuen com un risc real; s’està abaixant molt la guàrdia”, opina.

Tot plegat evidencia un desafiament educatiu molt important. “L’educació és clau, però també és força complicada”, apunta Mallolas. “Si la persona no ho interioritza, no serveix de res.” En aquest sentit, el metge subratlla que el coneixement teòric no sempre es tradueix en conductes segures i que, en moltes ocasions, el risc s’assumeix malgrat ser-ne plenament conscient.

La percepció social sobre el virus ha canviat, especialment entre els joves

El diagnòstic es manté com un punt crític. “La malaltia no presenta una simptomatologia específica, però quan es revisen els casos detectats es veu que la majoria de pacients han tingut quadres molt més intensos que un simple refredat, amb febre elevada i inflamació de ganglis”, explica el doctor. La part positiva és que una persona amb VIH que segueix el tractament correctament no transmet el virus.

En un moment en què els avenços mèdics han diluït el record del drama que va suposar la sida, el repte és evitar una total despreocupació, ja que el risc no ha desaparegut. I la prevenció, com sempre, continua sent insubstituïble.

Què és la profilaxi preexposició?

La profilaxi preexposició (PrEP) és una mesura preventiva pensada per a persones seronegatives que volen reduir el risc d’infecció pel VIH. Es basa a prendre medicació antiretroviral abans d’una possible exposició. Tot i que la dosi pot variar, la pauta més utilitzada és una pastilla cada dia, que garanteix un nivell estable de protecció. Quan es pren correctament, la PrEP redueix de manera molt significativa la probabilitat d’infecció.
tracking