L’Hospital de Santa Susanna

Avui, a la secció de recomanacions, parlem de Val de Norra, de l’Albert Pujal. El dia de la presentació del volum, l’autor va parlar de molts temes relacionats amb la toponímia i un va cridar-me l’atenció: l’origen del topònim de l’Ospitalet o de l’Hospitalet-près-l’Andorre.

Pujal va recordar als assistents que quan es parla d’hospital en llocs de muntanya sovint es fa referència a l’últim punt de repòs previ a creuar un port de muntanya. En el cas que ens ocupa, l’Ospitalet deu el seu nom a l’hospital que feia aquesta funció als viatgers que, de nord a sud o de sud a nord, es trobaven amb aquest indret abans o després de creuar Envalira o Pimorent. En el cas andorrà, a l’altra banda, ca l’Hoste, a Soldeu, feia la mateixa funció.

Doncs bé, l’Ospitalet deu el seu nom a aquest hospital, mantingut ni més ni menys que pels membres de l’orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Aleshores, l’indret rebia el nom d’Hospital de Santa Susanna.

Segons diu la llegenda, fou Bertrand d’Enveig que el 1003 se salvà de morir per una tempesta de neu tot prometent que fundaria un oratori dedicat a Santa Susanna, que és així com es deia la seva tia. Ja veuen que gràcies a un sol topònim podem resseguir molta història i llegenda!