L'impacte de la reforma laboral

L’actual Codi de relacions laborals data del 2008. Nou anys més tard, el partit que governa s’ha proposat modificar a fons el marc laboral del país a través de tres lleis: la que reforma el codi actualment vigent, la que regula el dret a vaga i la que normativitza l’acció sindical i patronal i que preveu la creació d’un òrgan consultiu, el Consell Nacional del Treball, en què participin tant organitzacions empresarials com sindicals. L’objectiu, segons DA, és suplir el que no ha aconseguit l’actual legislació: assolir drets col·lectius de representació i negociació col·lectiva a les empreses andorranes.

Tres lleis d’una forta envergadura política que suposen un canvi profund tant per a empreses com per a treballadors. Es revisen els principis que regulen el treball remunerat i es regula per primera vegada a la història el conflicte col·lectiu, tant de vaga com de tancament patronal, a més de preveure la creació d’òrgans de representació a les empreses via delegats i comitès de treballadors. Malgrat la voluntat manifestada d’avançar en la representació col·lectiva, la reforma laboral plantejada inclou canvis en l’actual manera de funcionar tant per part de patrons com d’assalariats. Segons el calendari previst pels taronja, els textos haurien d’entrar a tràmit parlamentari aquest mateix any.

Sindicats i organitzacions empresarials admeten, dies després d’haver rebut els projectes de llei impulsats pels demòcrates, que la reforma laboral marcarà un punt d’inflexió al país. Josep Manzano, el dirigent de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) encarregat de guiar l’anàlisi dels textos, reconeix que “aquestes noves lleis comporten un canvi cultural importantíssim a nivell de les empreses i dels assalariats”. Tot i que confessa que la majoria de canvis “són benvinguts” per part de la patronal, avisa que els polítics no poden pretendre que una reforma del model laboral d’aquestes característiques s’apliqui d’avui per demà, ja que caldrà efectuar un procés d’adaptació al si de les companyies del país que pot requerir molt de temps.

En l’àmbit polític, diu, “es desconeix el que representa l’aplicació d’unes lleis d’aquesta complexitat a les empreses”. “Els departaments de recursos humans s’hauran de replantejar de dalt a baix perquè hi ha canvis que suposen una reforma de la seva manera de funcionar”, sentencia. La modificació plantejada per DA suposa, doncs, un canvi profund al qual s’hauran d’adaptar tots els ciutadans. Sense anar més lluny, variarà l’elaboració de les nòmines i dels contractes, que s’amplien amb la inclusió de noves figures per contractar treballadors per a esdeveniments concrets, per incloure les persones amb diversitat funcional al mercat laboral, per substituir un treballador que es jubila o per treballar amb contracte dels 65 als 72 anys. Però més enllà del “canvi operatiu”, Manzano fa palès també “el canvi cultural” que significarà, ja que “s’haurà d’explicar als milers de treballadors els canvis que representen les noves lleis”.

Sindicats en peu de guerra

Qui ja s’ha posat en peu de guerra i ha denunciat la reforma laboral de DA són les organitzacions sindicals i també el PS i SDP, que veuen els canvis com una retallada de drets laborals. El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, denuncia que “és la llei laboral de la patronal”, i ho justifica assegurant que s’han inclòs totes les propostes fetes per les organitzacions empresarials. Ubach condemna especialment l’abaratiment de l’acomiadament i la possibilitat que el patró pugui reduir la jornada i el sou d’un treballador si acredita que té pèrdues. “El treballador l’hem d’enfonsar tot el que puguem, ara, l’empresari no. Que ho diguin clarament que DA governa per als empresaris”, manifesta.

De la seva banda, el secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, lamenta que “més que una reforma sembla una deforma(ció)”, i insta el PS i SDP a presentar recursos d’inconstitucionalitat pels incompliments de drets que insinua que estableix la norma. Concretament, carrega contra la rebaixa de la indemnització i la possibilitat de retallar un 30% del sou si hi ha dificultats, cosa que veu com “un atemptat contra la dignitat humana” i “una aberració”. Per Fornieles, tot i que la llei “vol donar una imatge de progressisme a fora”, “està feta pels patrons”. Ubach i Fornieles, a més, treuen valor a la regulació de la representació col·lectiva a les empreses perquè no es garanteix la sindicació.

Des del PS, el conseller general Pere López va alertar que la reforma és “neoconservadora i de dretes”, que va en la línia de “retallar els drets dels treballadors” i condemnar-los a una major precarització, fet que adverteix que perjudicarà la classe treballadora amb menys poder adquisitiu. Mentrestant, el president d’SDP, Jaume Bartumeu, va avisar que estudiaran a fons la llei perquè hi ha clàusules que directament podrien ser “contràries a alguns principis constitucionals”. A parer seu, la reforma representa “una veritable regressió social”, ja que “estan exigint als treballadors que s’oblidin de tindre feina per tota la vida i una jubilació còmoda”.

Limitacions del dret de vaga

La proposició de llei de mesures de conflicte col·lectiu desenvolupa finalment l’article 19 de la Constitució, segons el qual els assalariats i els empresaris tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials, però inclou algunes limitacions i modifica el règim sancionador del Codi de relacions laborals. Es prohibeixen les vagues de caràcter polític i de solidaritat, les que vulguin alterar un acord col·lectiu i també es prohibeixen els piquets: des de l’ocupació del centre de treball o de qualsevol de les seves dependències fins a l’impediment de l’accés o les activitats d’aquells treballadors que no participin a la vaga.

Pel que fa a les sancions, si un treballador promou o participa a una vaga considerada prohibida o abusiva –és a dir que provoca un dany greu a la companyia– o bé ocupa l’empresa o dificulta l’accés dels que vulguin treballar serà castigat amb una falta molt greu –fet que suposa la suspensió de salari d’onze dies a un mes– i l’acomiadament disciplinari. A banda, el Govern podrà intervenir i posar fi a una vaga a través d’arbitratge si es perllonga “durant un període de temps que posi en perill l’economia del país o la viabilitat futura de l’empresa o de les empreses concernides”.