Veïns de frontera

La gent de la Seu, Andorra sempre l’hem vist una mica com casa nostra. Quan hi anem ho fem sense gaire consciència que hi ha una frontera pel mig.” Amadeu Gallart, economista i exalcalde de la Seu d’Urgell, resumeix així una manera –força estesa entre els urgellencs– de veure les relacions entre el Principat i la comarca veïna. Uns vincles que no han deixat d’evolucionar i que al seu entendre haurien d’anar un pas més enllà: “Caldria traslladar aquestes relacions familiars i amistoses també a un nivell més institucional, perquè la prosperitat d’Andorra és bona per al Pirineu, i viceversa.”

Gallart recorda que històricament els intercanvis econòmics entre les dues parts han estat “plens i fluïts”, però que amb el pas dels anys, amb el desenvolupament andorrà dels anys 50 i 60, i amb la posterior aprovació de la Constitució, “tot això ha canviat, i ens hem hagut d’adaptar a un nou model jurídic i polític”. En tot cas, creu que “seria una actitud molt negativa que Andorra considerés la Seu un territori de pas per anar a Barcelona o a la platja, igual que també ho seria, per a l’Alt Urgell, veure els andorrans com una mena de nou-rics”. L’exalcalde entén que des d’Andorra la política de relacions internacionals “potser es veu més amb Madrid, amb París, o amb Brussel·les ara que s’està negociant l’acord d’associació amb Europa”, però que això no hauria de ser un obstacle perquè “Andorra consideri algun tipus de relacions formals amb la comarca veïna”.

En el mateix sentit, la sociòloga Estel Margarit, autora d’un exhaustiu estudi, editat pel CRES, sobre la relació entre Andorra i l’Alt Urgell, destaca que “mentre la població fa una vida transfronterera considerada molt normal”, des del punt de vista institucional “és molt complicat gestionar els vincles d’un Estat amb un municipi o comarca”. Això no treu que hi hagi una important “necessitat mútua” entre les dues parts, afegeix. Ho demostra “la sensació que Andorra i la Seu comparteixen una zona comuna de transició constant, sigui en una direcció o en una altra, perquè les relacions laborals i comercials són molt fortes”. Aquesta simbiosi “ha beneficiat sempre tots dos actors”, ressalta.

La geògrafa Maria Jesús Lluelles comenta al respecte que “més que per necessitat, la Seu i Andorra estan unides per una relació de complementarietat. De fet hi ha molta gent que, mentalment, té un peu a cada banda de la frontera”, afirma.

Infraestructures

Abans que res, Lluelles creu que no s’han d’obviar en cap cas les qüestions històriques i institucionals: “que un dels caps d’Estat d’Andorra resideixi a la Seu ja crea uns lligams molt especials”, diu al respecte. També recorda que el desenvolupament econòmic del país ha condicionat les infraestructures de l’Alt Urgell. “No hem d’oblidar que l’aeroport de la Seu es va construir amb una part significativa de capital andor­rà”, diu al respecte. Finalment, també posa èmfasi en com la mateixa configuració geogràfica de la vall del Valira ha fet possible, tradicionalment, els intercanvis comercials i de mà d’obra.

“Abans la Seu tenia un pes important pel que fa a l’organització de fires, i aquestes eren molt atractives per a Andorra. Ara potser la tendència s’ha invertit: el boom d’economia andorrana ha tingut efecte rebot i ha repercutit sobre la comarca de l’Alt Urgell”. Lluelles destaca que el Principat “ha estat una font molt important d’oportunitats laborals per a persones de la Seu, i indubtablement, sense Andorra, la Seu seria molt diferent”.

Amadeu Gallart coincideix que sense l’existència d’Andorra “la Seu seria més semblant a les poblacions del Pallars Sobirà”. Des d’aquest punt de vista, creu que “l’existència del Principat és extremadament favorable per a l’Alt Urgell”, malgrat que hi hagi moments cíclics, “més bons i més dolents, i que “ara estiguem encara notant els efectes de l’última crisi”. El descens de treballadors fronterers durant els darrers anys preocupa l’exalcalde, que veu “difícil per a determinats joves de la Seu que puguin trobar feina a Andorra. Hi ha hagut xifres d’atur a la Seu i a Andorra que no s’havien vist mai”, lamenta.

El pes que el treballador fronterer ha tingut en l’economia andor­rana a mesura que el país ha anat creixent és indubtable. Estel Margarit destaca que “mentre Andor­ra es converteix en una potència comercial important, amb un gran creixement exponencial en molt poc temps”, la Seu disposa de “mà d’obra que ha d’ocupar, molta de la qual està ben qualificada, i que sense el país veí es veuria obligada a anar molt més lluny”. En certa manera, aquest aspecte ha compensat la pèrdua de competitivitat per part de la capital urgellenca, que en opinió de Margarit “s’ha vist limitada”. Així, en qüestions com “el turisme o el comerç, s’està competint amb Andorra, que pot oferir productes i serveis a millor preu”.

El mercat i l’‘efecte Mercadona’

La Seu, però, també és un pol d’atracció comercial important per als andorrans, com ho demostra el fet que el mercat dels dissabtes s’ompli de gom a gom de visitants de l’altra banda de la frontera. “El mercat representa un gran atractiu per a les persones d’Andorra que venen aquí a passar el dia a buscar productes que allà no troben”, opina el president de la Unió de Botiguers de la Seu d’Urgell (UBSU), Ramon Ferrer. “Andorra s’ha convertit en una ciutat, i aquí potser la vida és més pausada, més tranquil·la i no tan estressant. És un altre estil de vida i això els andorrans ho valoren”, agrega.

En paral·lel, la gran superfície que Mercadona va obrir ara fa dos anys a la Seu, a tocar de la rotonda de l’N-145, s’ha convertit en un altre focus important d’atracció de ciutadans d’Andor­ra. Un fet insòlit, si es té en compte que fa pocs anys enrere eren els urgellencs els que es desplaçaven de manera habitual als supermercats de Sant Julià per comprar alguns productes de primera necessitat. “No hi ha dubte que Mercadona representa un ganxo per a la gent d’Andorra”, admet Ferrer, “però també puc dir que per al comerç de la Seu no ha estat gens positiu, perquè molts visitants no van després al centre del poble”.

Malgrat tot, Amadeu Gallart opina que “a les botigues de la Seu també hi ha molt a oferir als andorrans”, especialment “si es generalitza la qüestió del tax free”. De fet, segons puntualitza Ferrer, són cada cop més els comerços urgellencs que opten per aquesta fórmula. “Un dels principals avantatges que tenim aquí a la Seu és aquest: als clients d’Andorra se’ls fa una factura especial, sense l’IVA, i segons quin producte el poden aconseguir fins i tot a millor preu que a Andorra”, subratlla.

Ramon Ferrer també ha vist una evolució en el comportament dels compradors urgellencs, que fan menys desplaçaments cap Andorra. “Abans, segons quins productes era difícil trobar-los aquí, o potser no es trobaven a preus tan competitius. Això ens portava a pujar a Sant Julià a buscar llet, sucre, electrònica...” Ara, en canvi, “a la Seu s’hi troba de tot, i no val la pena pujar perquè el diferencial de preu tampoc és tan important com abans”, assenyala.

L’exalcalde Gallart, en canvi, considera que l’oferta comercial andorrana continua sent un reclam important per al ciutadà de la Seu. “No només els treballadors fronterers compren molt a Andorra, qui més qui menys aprofita per pujar-hi perquè continua sent un mercat de primera categoria”, remarca. Des del seu punt de vista, totes dues economies s’han de complementar, perquè “de la mateixa manera que hi ha un sector de productes que es troba molt bé al Principat, també n’hi ha un altre que es troba molt bé a la Seu i que potser a Andorra no és tan habitual, com pot ser l’alimentació ecològica i de proximitat”.

Rivalitats

Com acostuma a passar entre ter­ritoris veïns, la Seu i Andorra tampoc poden escapar a certa rivalitat. “Hi ha tendència al pique, però també necessitat mútua, és gairebé com una relació d’amor-odi”, observa Maria Jesús Lluelles, que tampoc creu que s’hagi de fer gaire cas en aquests prejudicis mutus. “No hem d’oblidar que hi ha molta gent que manté llaços d’amistat a l’altra banda de la frontera, si no directament familiars.”

També Amadeu Gallart veu com quelcom natural aquest fet, i només el preocuparia si la cosa anés a més. “Ara com ara els nostres principals enemics són, per part d’Andorra, una indiferència cap a les comarques veïnes, i per part de l’Alt Urgell, tenir la creença errònia que des del país veí ens miren amb prepotència”, destaca. Per aquest motiu, insisteix a reclamar que “el Principat i l’Alt Urgell vagin de la mà, evidentment, cadascú en el seu nivell, polític i administratiu, però no seria dolent que Andorra liderés un espai econòmic del pirineu on l’Alt Urgell hi tingués igualment un paper capital”, suggereix.

Sigui quin sigui aquest futur conjunt, Estel Margarit aposta per mantenir la idiosincràsia del territori. “És una realitat molt peculiar, que potser entre els veïns de la Seu i Andorra és vista com a molt quotidiana i natural, però que no deixa de ser una cosa que passa a molt pocs llocs d’Europa...”

EL REPTE DE COMPETIR AMB EL COMERÇ D'ANDORRA

Competir des del punt de vista comercial amb Andorra ha estat un dels principals reptes als quals la Seu d’Urgell ha hagut de fer front tradicionalment. El president de la Unió de Botiguers de la Seu (UBSU), Ramon Ferrer, reconeix que, de manera especial els dissabtes a la tarda, “el comerç aquí a la ciutat ha minvat molt”. Ara, fruit de la col·laboració de l’UBSU amb l’ajuntament de la Seu, s’ha endegat una campanya que vol donar visibilitat al centenar de botigues que obren en aquesta franja horària, premiant la fidelitat dels clients. L’objectiu és doble: d’una banda, “es vol que la gent de la Seu es quedi a la Seu a comprar dissabte a la tarda”, comenta Ferrer, i de l’altra, “que les persones d’Andorra que visiten el mercat al matí trobin un al·licient per quedar-se aquí fins a la tarda”. La campanya, que de moment està en fase de prova pilot, va començar dissabte i s’allargarà fins a l’1 de juliol.