Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Reportatge de la setmana

El Pas de l'Andros

Cada desembre els cotxes del Trofeu Andros ‘volen’ al circuit del cap del port. Són dies intensos que ajuden a promocionar Andorra i l’economia del Pas. Tot i que a l’ACA els números no li surten.
Trofeu Andros, al Pas de la Casa

El Pas de l'Andros

Trofeu Andros, al Pas de la Casa

Xavier Pujol
Els cotxes i els pilots de l'Andros van apropar-se ahir al matí al Pas de la Casa per fer caliu al poble.

El Pas de l'Andros

Els cotxes i els pilots de l'Andros van apropar-se ahir al matí al Pas de la Casa per fer caliu al poble.

A. CAÑABATE
Actualitzada 12/12/2016 a les 07:32
Divendres. Quatre de la tarda. Grégoire i la seva família, dona i dos fills petits, esperen en un revolt de la carretera que baixa del cap del port el soroll dels motors dels cotxes. Ja tenen ganes que comenci el xou. Segurament no aguantaran fins al final de la jornada –deu de la nit passades–, però volen veure l’Andros, ni que sigui una estona. “És la primera vegada que venim. Som de Tolosa i ens estarem tres dies aquí. Estem allotjats al Pas. Hem vingut per la muntanya, a la neu, a baixar en trineu i per veure aquests cotxes”, assenyala. Dins del seu, el petit comença a plorar. Caldrà tenir paciència. Afortunadament el fred avui no és intens.
A prop seu, François i dos amics també esperen. Són de Besiers i ells sí que han vingut exclusivament per a l’Andros. No és la primera vegada i ja saben com se les gasten al circuit del Pas els Fórmula 1 de l’automobilisme sobre gel. La tarda-nit serà llarga i porten una bona nevera al maleter per fer la jornada més lleugera. I demà més.
Són només dos exemples dels molts espectadors, més o menys aficionats del motor, que durant vint-i-dues edicions han acompanyat al Trofeu Andros a Andor­ra. Els primers anys, quan el circuit estava a tocar del Pas, eren molts més. Ara, al cap del port, es calcula que entre tres mil i quatre mil persones segueixen de públic la competició els dos dies. Més el més del miler de participants, entre pilots i equips, que mou l’organització. I generalment d’alt poder adquisitiu.
“Per a nosaltres l’Andros és la prova internacional més important que som capaços d’acollir i entenem que té sentit que segueixi venint a Andorra. És al desembre, és sobre gel, tenim una pista, tenim l’experiència i podem tenir automobilisme de primer nivell una vegada l’any, a diferència d’altres esports“, raona Toni Sasplugas, secretari general de l’Automòbil Club (ACA), que organitza el trofeu en l’única prova que es disputa fora de França. I això que, amb els números a la mà, la visita de l’Andros no comporta cap negoci rodó, ans al contrari, amb unes pèrdues d’uns 30.000 euros. En aquest sentit, Sasplugas comenta que “és cert que per a l’Automòbil Club és una prova deficitària i que hi hem de posar diners, però anem amb molta cura amb la gestió i entenem que la projecció que té el circuit portant l’Andros és positiva. A més, l’ACA és una entitat del país i tenim la voluntat d’ajudar en la dinamització del turisme. Al final són moltes coses que poses a la balança per decidir seguir apostant-hi”.
El Grup HiperPas sempre ha cregut en l’Andros i durant les 22 edicions a Andorra ha estat un dels patrocinadors de la prova. Crèdit Andorrà i des de fa set anys Andorra Turisme són les altres dues potes en què se sustenta l’ACA per organitzar la mànega andorrana, que enguany mou un pressupost de 120.000 euros. Antonio Cañabate, director de màrqueting del grup, assenyala que “per a nosaltres no és tant la gent que ve al Pas a comprar el cap de setmana, que puja, i molta, com la publicitat que es fa a França de l’Andros. És com una gota d’aigua que estàs deixant anar. Que el Pas i Andorra estan donant suport a una prova que és molt important en l’àmbit mundial i és molt francesa, a més”.
Jean-Jacques Carrié, president de la Iniciativa Publicitària del Pas de la Casa, també valora positivament la repercussió que té per al poble associar el seu nom amb l’Andros. “Per a nosaltres tot el que es fa al Pas és molt important, i més si es tracta d’esdeveniments com aquest que porta pilots de nivell com Prost, Laffite o Panis. És una molt bona publicitat”, indica. Carrié i la seva Iniciativa ajuden en la mesura de les seves possibilitats en l’organització. “Hem fet cunyes publicitàries a Pyrénées FM, una ràdio que fa difusió a França i una mica també a la Cerdanya informant que l’Andros venia al Pas i a Andorra. I també amb l’ACA i el senyor Pep Besolí hem fet baixar els cotxes dissabte al poble i els pilots han signat autògrafs. A nos­altres que es parli del Pas ens interessa. Si bé és cert que trobo a faltar una ajuda més forta de la gent d’aquí, molta gent es queixa, i crec que s’hauria de donar més suport a l’Automòbil Club, per exemple, amb la venda d’entrades, per poder fer tornar un esdeveniment com aquest any rere any”.
Jordi Montané és un dels propietaris de l’Hotel Kandahar del Pas, que enguany té un parell d’equips allotjats al seu establiment. “L’Andros es nota bàsicament en la venda d’habitacions. Quant a la restauració no tant, perquè ells tenen un servei de càtering propi”, assegura. El seu gendre, Xavier, que també s’encarrega de la direcció,confirma que “pel que fa a habitacions sí que és veritat que ens funciona bé, no tant la mitja pensió. Nos­altres aquests dies estem plens, no per l’Andros específicament, però sí que ens ajuda. A casa nostra venen esquiadors bàsicament, gent que busca hotels a peu de pistes”. Enguany, el fet que el certamen hagi coincidit amb el pont de la Puríssima difumina la influència de l’efecte Andros. Amb tot, ningú no dubta que al Pas Andros és sinònim de més negoci. Òscar Ramon, president de l’Associació de Veïns i Comerciants, constata que “normalment ve molta gent quan se celebra aquesta prova i qui més qui menys augmenta la caixa. Què passaria si no vingués? Un daltabaix no ho seria, però sí un problema. És l’únic trofeu internacional que tenim al Pas i ens interessa que no es perdi”.

Dubtes sobre la continuïtat
Pep Besolí, gran amic de Max Mamers, el promotor del Trofeu Andros, és un dels culpables de l’arribada de la Fórmula 1 del gel pels volts de la dècada del 1990 i segueix a l’organització. “L’Andros és molt positiu no tan sols per al Pas i per a la parròquia d’Encamp, sinó per al país. És un esdeveniment de divulgació internacional i crec que el fet que vingui s’hauria de valorar una mica més en positiu. Si fa falta més implicació? Sempre en fa falta més, per part de tothom. Sempre es va amb la soga al coll i no es pot dir que tothom col·labori en la mesura del que es fa. Potser hi ha un sentiment de comoditat. Com que és un esdeveniment que fa tants anys que es disputa i cada any ve, la gent es pensa que no cal ajudar”.
La realitat, però, és que la continuïtat del campionat a Andorra no està garantida, com ha posat de manifest l’Automòbil Club, que no es vol comprometre a signar un contracte a més d’un any vista. I en això compta, ara per ara, amb la complicitat de Mamers, el primer interessat a mantenir l’única prova del trofeu fora de França i als Pirineus. I més ara que la televisió li ha donat una empenta mediàtica a la competició. “A Val Thorens el cap de setmana passat vam tenir quatre vegades més audiència al canal L’Équipe21 que a Eurosport. Prop d’un milió de persones ens van seguir. L’Andros és una formidable promoció per a Andorra i cal que la gent ho entengui”, va clamar Mamers divendres poc després de donar el tret de sortida a la prova, que durant dues dècades ha portat al país pilots de la talla dels ex-Fórmula 1 Alain Prost, Jacques Villeneuve o Olivier Panis, o el multicampió de ral·lis Sébastien Loeb.
A l’Automòbil Club han trobat a faltar enguany el suport econòmic del comú d’Encamp, propietari del circuit i al qual se li va demanar a l’estiu una subvenció per ajudar, com a mínim, a cobrir costos. La corporació no va pujar al carro en no haver previst una partida pressupostària, però el compromís hi és. Així, el cònsol major, Jordi Torres, assegura al Diari que “la voluntat que tenim és que el trofeu segueixi venint, la repercussió és positiva per a la parròquia i ajudarem l’Automòbil Club. Ja ho hem parlat en comissió i al ple i està previst fer un esforç perquè l’ACA almenys pugui cobrir costos. Circuit i Andros van junts”. A més, apunta, “les dades que tenim són positives. L’impacte pel que fa a mitjans és important i és una bona forma de promocionar la parròquia. S’ha de tenir en compte que l’Andros és una prova molt francesa i per proximitat geogràfica és un plus per a nosaltres”.
Avui el circuit s’anirà buidant, a poc a poc i la família de l’Andros iniciarà el trasllat cap a l’Alpe d’Huez, escenari de la tercera mànega. Al cap del port, Marcel Besolí i el seu equip de treball tornaran a conrear el gel perquè dissabte està programada la G0, la primera de les etapes de les GSeries 2017, el campionat de casa que pren volada i arriba amb moltes novetats. El circuit a l’hivern no s’atura.

UN CIRCUIT FET A MIDA
Sense l’Andros el circuit no existiria.” Qui es manifesta així de taxatiu és Pep Besolí, la persona que més ha cregut en la instal·lació automobilística del cap del port d’Envalira. Ell, el seu germà Joan i Alain Froment van ser els promotors, a través de l’empresa BBF Management, de tirar endavant la construcció d’un circuit a Andorra. La idea va sorgir de Max Mamers, l’home fort del Trofeu Andros, que pels volts de la dècada del 1990 triomfava a França amb un campionat exclusiu d’automobilisme sobre gel. Ell va llançar la proposta i els Besolí i Fremont la van portar a la pràctica. L’emplaçament inicial era Grau Roig, però l’oposició que va despertar i la iniciativa del comú d’Encamp el va dur al Pas de la Casa. A prop del poble, on ara hi ha la sortida del túnel d’Envalira. Ideal per a tothom. Així va ser com l’any 1994, amb uns 80 milions de pessetes de pressupost i a contrarellotge, es va acabar el circuit, tot de terra. Per a l’Andros. Que va celebrar allí set edicions fins que la construcció del túnel el va traslladar al cap del port.
Allí, el traçat les ha vist de tots els colors. Des de pràcticament el desmantellament –el 2004 la instal·lació, gestionada per l’ACA amb Ramon Roca de president, presentava moltes deficiències– fins a la situació actual amb els accessos, el recorregut i el pàdoc asfaltats. El circuit més alt d’Europa (2.400 metres) viu un moment dolç, amb ocupació plena a l’hivern i activitats la resta de l’any.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477