Incompatibilitats a debat

Meritxell Mateu, 4 d’octubre. Jordi Alcobé, 5 de novembre. Són les dates de la defunció política de dos càrrecs públics tacats per la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA). L’històric de dimissions al Principat d’Andorra es concentra en l’espai de temps d’un mes i un dia. L’oasi andorrà s’esquerda com temps enrere ho va fer l’oasi català de l’era Pujol. El que la revolució independentista va provocar al país veí del sud, ho han provocat els escàndols derivats del cas BPA a casa nostra. El síndic general, Vicenç Mateu, defineix la situació que afronta el país com “un canvi de paradigma” que està obligant el sistema polític i econòmic a adaptar-se, potser a marxes forçades, per no quedar engolit.

Al centre d’aquest trencament hi ha la sensibilització per al combat de la corrupció –entesa com l’ús indegut del poder per obtenir beneficis privats, tal com dicta Transparència Internacional–. I un lloc preeminent l’ocupa la discussió sobre les incompatibilitats dels polítics. La Llei electoral fixa dos tipus d’incompatibilitats: la que refereix a càrrecs públics (no es pot acumular més d’una plaça com a representant) i treballadors públics (no es pot ser alhora funcionari i polític).

Pel que fa a les implicacions amb el sector privat, només un advertiment, a l’article 8 del Reglament del Consell General: “Els consellers generals no poden invocar o utilitzar la seva condició per a l’exercici d’activitats comercials, industrials o professionals”. Però cap regulació sobre els interessos econòmics ni activitats professionals privades ni tampoc sobre què fer en cas de conculcació d’aquest principi. “El reglament segurament s’ha fet curt. Cada vegada es veu de forma més clara la necessitat que això es reguli d’alguna manera”, afirma el síndic general, que assegura que fins ara no es veia la necessitat de fixar les condicions de la participació dels polítics al món privat. “Venim d’una realitat on l’excepció era no tindre una feina fora”, assenyala Mateu. Ara, emperò, “aquesta situació tan particular que vivim” ha sacsejat consciències envers els conflictes d’interès que es produeixen a l’esfera política. “Aquí hi ha coses que començaran a no ser tan normals”, confessa, mentre reconeix que en el cas andorrà ha estat l’afer BPA el que “ha precipitat” els canvis. El mateix síndic constata que “hi hauria d’haver alguna cosa més que el que diu el reglament sobre les incompatibilitats”. “S’ha de regular més aquest tema? Sí, perquè ho està molt poc. Com? S’haurà de pensar bé”, conclou.

Camí d’una llei

Des d’aquest any el Consell General ja treballa en l’elaboració d’una llei d’incompatibilitats. Es tracta d’una proposició de llei impulsada pel grup de Demòcrates per Andorra (DA) que pretén normativitzar tant la transparència com les incompatibilitats i els conflictes d’interès. Una proposta –que de moment no passa de l’esborrany– que el partit ja ha donat a conèixer –sense entrar en detalls– al Grup d’Estats Contra la Corrupció (GRECO) en la reunió del 15 de novembre.

El text estableix un règim d’incompatibilitats i d’infraccions i sancions que engloben multes, destitució del càrrec i inhabilitació. En primer lloc, estableix que l’actuació dels representants públics “s’orientarà exclusivament a les finalitats determinades per la llei i, en tot cas, a l’interès públic, amb exclusió de qualsevol interès privat propi, familiar o compartit amb terceres persones”. Per començar, s’obliguen tots els càr­recs a fer una declaració d’interessos i a comunicar aquelles situacions en què la cosa pública i la privada puguin xocar.

El document regularà la implicació que els membres del Govern, els comuns, el Consell General i els alts càrrecs –així com els seus familiars– han de tenir en empreses o entitats que contractin o rebin subvencions i avals de l’administració. En aquesta línia, delega al tràmit parlamentari decidir quin percentatge de participacions a empreses es posa com a topall perquè aquestes puguin contractar amb l’administració o rebre subvencions i avals. Amb tot, prohibeix que les companyies que estiguin participades en més d’un 50% per familiars dels polítics signin contractes públics.

Els representants comunals i nacionals no podran participar en cap procediment o presa de decisions que impliqui entitats que tinguin o hagin tingut vinculació accionarial amb algun familiar o en aquells casos on hi pugui haver interessos propis.

Declaració de béns i activitats

La futura llei obligarà els representants del Consell General, dels comuns, del Govern i l’administració general –i també de les parapúbliques, societats públiques i organismes públics– a formular, en el moment d’accedir al càrrec, una declaració de les activitats laborals, professionals i de gestió patrimonial desenvolupades durant els darrers tres anys on també s’haurà d’explicitar les accions que es vulguin continuar realitzant, extrem que hagués destapat, per exemple, el vessant lucratiu del ministre dimitit Jordi Alcobé. Ara per ara els parlamentaris només estan obligats a declarar els càrrecs públics.

A banda, tant els afectats com els cònjuges hauran de fer una declaració de béns i drets patrimonials tant propis com dels fills a càrrec i lliurar la declaració tributària del darrer exercici. S’hauran de detallar tots els béns i drets patrimonials tant del país com de fora que estiguin valorats en més de 20.000 euros, així com comptes bancaris, títols de participació en entitats privades i també deutes.

Totes les declaracions efectuades en el marc de la llei es conservaran en un registre creat expressament que estarà gestionat per un òrgan que haurà de dirimir situacions en què puguin cristal·litzar possibles conflictes d’interès.

Regulació d’activitats privades

La reglamentació de les activitats que es duen a terme al sector privat és, de totes les qüestions a debatre, la més conflictiva. Evitar que un representant pugui treure profit privat de l’acció política serà una de les qüestions més delicades d’abordar atesa la complexitat de regular els rendiments econòmics, els vincles familiars o les participacions en societats.

El Consell General, en una nota del 29 de setembre arran del cas Mateu, fa paleses “les dificultats polítiques i jurídiques de tractar la influència dels interessos privats en l’òrbita de les inelegibilitats i les incompatibiltats” i confirma que hi ha “un buit legislatiu” sobre la intervenció d’aquests interessos en l’àmbit parlamentari, a diferència dels països veïns.

L’esborrany de proposició de llei d’incompatibilitats estableix clarament un precepte ara no especificat enlloc i que hagués impedit que Alcobé i la consellera dimitida Meritxell Mateu arribessin al càrrec: la prohibició de dur a terme activitats privades remunerades. No es permetrà cap dedicació laboral o professional en el sector privat –tampoc participació en consells d’administració o òrgans directius– en el cas dels càrrecs amb dedicació exclusiva. No obstant, sí que poden prendre part en congressos o conferències, o bé dur a terme activitats culturals o d’investigació sempre que no generin conflictes d’interès.

La controvèrsia arriba, tanmateix, amb els que no tenen dedicació exclusiva, l’activitat privada dels quals no es regula a la proposta de llei més enllà de recordar la preeminència de l’interès públic en detriment del particular. En aquest cas, la diferència la marcarà l’obligatorietat d’haver de realitzar declaracions de béns i interessos. Es permet, per exemple, que els membres del Consell General i dels comuns puguin participar en l’administració del patrimoni propi o familiar i col·laborar en els negocis familiars. Igualment per als membres de Govern i càrrecs del Consell General i dels comuns sempre i quan no percebin cap remuneració.

El síndic apunta com amb la transparència, és a dir l’obligació de declarar totes les activitats, potser n’hi hauria prou: “Que la gent ho pugui saber i després si el polític participa en un debat que se li pugui dir que no hi hauria de participar. Aquesta seria una possibilitat, sense que es fixés estrictament la incompatibilitat, sinó que es pogués denunciar políticament i demanar-li que es quedés al marge”. D’aquesta manera, es tractaria de controlar si els polítics que participen en determinades preses de decisions o elaboracions de lleis tenen interessos privats relacionats.

Mateu avisa que “s’ha d’anar amb compte” pel que fa a la manera com es regula perquè “depèn de com no hi haurà ningú que pugui fer política perquè aquí tothom es troba amb vincles empresarials”. “Si ho acotem massa limitarem molt la gent que pugui fer política”, conclou. Ara bé, s’hauria de limitar la participació dels polítics al sector privat? “Possiblement sí”, admet.

Suspicàcies a l’oposició

La discussió sobre com codificar les incompatibilitats al Principat serà de tot menys senzilla. A l’arc parlamentari hi ha formacions polítiques amb visions molt distanciades sobre com fer conciliable la vida política amb l’activitat privada. El principal grup de l’oposició, Liberals d’Andorra (Ld’A), s’oposa frontalment a tirar endavant un règim d’incompatibilitats rígid i de fet ja veu l’esborrany preparat per DA massa restrictiu. Sota l’argument que molta gent veuria vetada la seva participació a la política atesa la implicació (directa o familiar) dels andorrans al món empresarial, Ld’A és partidari de no fixar condicions (rere el supòsit que un representant ja hauria de tenir clares) sinó limitar-se a fer una declaració de béns.

A l’altre extrem hi ha el Partit Socialdemòcrata (PS), que al congrés del 26 de novembre debatrà una ponència de defensa d’una llei d’incompatibilitats “que reguli la dedicació absoluta, la retribució única, el deure de lleialtat, el deure d’abstenció i altres” per incloure-la al programa electoral. L’autor del document, el militant Víctor Iriarte, és de l’opinió que “podem creure en la bona fe de les persones, però ha arribat un moment que això, que fins ara ha estat un tema tabú, s’ha de regular”. En aquest sentit, posa com a exemples que fan evident la necessitat d’un marc legal el fet que siguin empreses de polítics les que guanyin els concursos o que consellers generals legislin a favor dels seus interessos privats. A parer d’Iriarte, les empreses amb participació econòmica d’un mínim del 10% de les accions per part d’un polític ja hauria d’estar exclosa dels contractes públics i que el polític no pugui treballar al sector privat fins almenys dos anys després d’haver deixat el càrrec.

La secretària d’Organització del PS, Susanna Vela, indica que l’objectiu ha de ser establir “limitacions” per tal que algú no pugui ser conseller “si té un tipus d’activitats que es poden beneficiar de l’acció de govern”. Així, aposta perquè les incompatibilitats vagin més enllà dels treballadors públics i per fixar un percentatge màxim de participació empresarial dels càrrecs públics. Vela defensa la professionalització de la política per tal que més gent s’hi pugui dedicar, i remarca que el repte de la llei serà “buscar maneres de parametritzar quin tipus de negocis o activitats pots fer mentre estàs al càrrec”.

El conseller d’SDP Víctor Naudi adverteix d’entrada que el text de DA “s’haurà de revisar completament” perquè “falta especificar millor les incompatibilitats”. Sobre aquest tema, considera que “cal fixar els paràmetres en tots els àmbits públics”. “Anar a fons i regular-ho tot” és la idea.