El vial de mai acabar

’hi ha prou amb un simple cop d’ull a l’hemeroteca dels dar­rers anys per comprovar com els terminis fixats pel Govern per a la licitació i execució de les fases pendents del vial lauredià, la 1 i la 2, s’han anat posposant de manera reiterada. A final del 2014, l’executiu apuntava al desembre del 2018 com a data d’acabament de la infraestructura. Un any després, ja es parlava del 2019. I actualment, no només no vol aventurar una data, sinó que, segons fonts properes, “no hi ha disponibilitat pressupostària” de cara als comptes de l’any vinent, en què es donarà prioritat a altres projectes, com l’heliport nacional. El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, convidat a participar en aquest reportatge, no ha volgut fer declaracions al·legant que “no s’ha avançat en res” i reconeixent que “el projecte continua en stand-by”.

L’obra ha de servir per connectar, per la zona del solà de la par­ròquia, la sortida sud del túnel de la Tàpia, a la rotonda de la plaça Laurèdia, amb l’encreuament de Fontaneda. Amb prou feines un quilòmetre. El projecte, que inclou la construcció d’un nou túnel que travessi la muntanya de Rocafort, té un cost que ronda els 40 milions d’euros, i ha de permetre millorar els accessos al Principat per la frontera del riu Runer, un punt que actualment registra, de mitjana mensual, l’entrada d’uns 250.000 vehicles. És a dir, quasi el doble dels que arriben al país pel Pas de la Casa.

“Només cal aplicar el sentit comú. Com a punt d’entrada més important del país, cal agilitzar el trànsit al màxim”, indica sobre aquesta qüestió el conseller general liberal i exconseller del comú lauredià, Josep Majoral, qui lamenta que “la voluntat política d’acabar aquest projecte és zero. Aquesta voluntat no hi ha estat mai, malgrat les contínues promeses”, assegura, i va reiterar que “mentre governi DA, el vial quedarà incomplet, perquè cada any hi ha partides pressupostàries i cada any s’acaben reconduint o se suprimeixen. Fins quan ha de durar això?”, es pregunta.

Liberals d’Andorra ha estat un partit especialment crític amb el fet que el projecte hagi quedat aturat, i no perquè el president del grup parlamentari, Josep Pintat, sigui lauredià i excònsol de la parròquia. “Quan insistim que cal acabar aquesta obra, no estem parlant en clau parroquial, sinó d’Estat, perquè aquesta no és una infraestructura per a Sant Julià, sinó per al país”, assevera Majoral. Per aquest motiu, i tot i entendre que “les capacitats financeres del Govern són les que són”, el conseller general reclama “un planning d’inversions de la legislatura, en què un dels projectes a desenvolupar sigui aquest”.

Majoral no creu que, tal com apunten algunes veus, l’acabament del vial hagi d’anar en perjudici de la parròquia. “De tots els turistes que entren pel riu Runer, pocs s’aturen al centre de Sant Julià”, argumenta.

Reforma a Francesc Cairat

En canvi, considera que sí que pot tenir efectes negatius la reforma que el Govern pretén impulsar de l’avinguda Francesc Cairat, que passaria a tenir tres carrils, com a mesura provisional alternativa al desviament. L’amoïnen, en primer lloc, les qüestions de seguretat: “O patirem per travessar la carretera o hi haurà tants semàfors que es crearan els mateixos embussos que hi ha a hores d’ara”. D’altra banda, assenyala que “aquesta és una zona comercial, i dubto molt que amb la via ràpida es vulgui ajudar els establiments, perquè els cotxes no s’aturaran i a més s’eliminarà la zona blava”.

En el mateix sentit s’expressa el conseller d’Obres i Urbanisme del comú de Sant Julià de Lòria, Joan Vidal. “No coneixem els detalls d’aquest projecte alternatiu, però ens genera inquietud saber com es vol resoldre la qüestió de l’aparcament”, assegura. En la seva opinió, el fet que el Govern plantegi aquesta reforma provisional és una mostra més que no hi ha voluntat d’acabar el vial a curt o mig termini. Malgrat que el canvi de color polític al comú ha facilitat el diàleg amb el Govern, Vidal és conscient que l’administració central té altres prioritats quant a infraestructures, i que des del govern comunal “poca cosa hi podem fer més enllà d’insistir que l’obra és fonamental per gestionar el volum de trànsit que entra pel riu Runer”.

El conseller comunal reconeix sense embuts que “tal com estan les coses, les obres difícilment tiraran endavant aquesta legislatura. Ni tan sols crec que es pressupostin”. I afirma que des de la corporació ho entenen perquè “l’obra té un cost desmesurat i les opcions que s’han previst per finançar-la, com el sistema de concessió, l’encaririen molt més”.

Compatible amb el turisme

D’altra banda, Vidal tampoc creu que la variant hagi d’anar en detriment del turisme a la parròquia. “El visitant que busqui coses més específiques a Sant Julià vindrà igualment”, apunta. “El projecte de la cota 900 de Naturlandia ens pot ajudar a dinamitzar el poble”, assenyala, i recorda que el parc temàtic és a hores d’ara un important atractiu en l’àmbit de país. “De cada 10 persones que realitzen una consulta a l’Oficina de Turisme d’Andorra la Vella, 7 pregunten per Naturlandia. Això vol dir que tenen intenció de tornar a Sant Julià encara que s’estiguin en una altra parròquia”, agrega al respecte.

Buscar atractius

La visió de tot plegat que en té el comerç no és tan optimista. “L’acabament del vial serà la mort definitiva del poble i l’estocada final per als establiments orientats al turisme”, sentencia Manel Areny, propietari de Musical Andorrà i antic president de la ja desapareguda Associació de Comerciants i Empresaris Lauredians (ACEL). Des del seu punt de vista, l’única opció per salvar la parròquia seria buscar “un atractiu potent al centre urbà, que ara com ara no tenim. Només en aquest cas el vial no hauria de ser un problema”. En cas contrari, “determinats comerços ja no tindrem cap raó d’existir aquí on som actualment”. En relació amb això assenyala que “algun negoci ja s’ha traslladat al centre del país perquè aquí no hi veu futur”.

Areny remarca que, si el projecte del vial s’acaba completant, “i tard o d’hora es farà”, Sant Julià es convertirà en “el nou Encamp”, una parròquia que “des que hi ha la variant, ha perdut molt”. L’empresari lamenta que el pla sectorial de noves infraestructures viàries, on s’emmarca el projecte lauredià “està molt orientat que el turista vagi sempre cap al centre del país i les pistes d’esquí, perjudicant altres zones amb una situació menys privilegiada”. Així, afirma que des de l’administració “no hi ha cap mena de suport, no es busquen alternatives. Només compten Andorra la Vella i Escaldes, i més concretament el gran eix comercial principal”.

De la seva banda, Jordi Granja, de les botigues Esports Jorma, tot i coincidir en el fons amb les impressions de Manel Areny, té una visió més positiva sobre la qüestió. “Sempre que s’acabi el desviament tal com està previst, no hi hauria d’haver cap problema. El que no pot ser és que ens venguin nyaps com el que es vol fer a l’avinguda Francesc Cairat”. D’aquesta manera, creu que mentre “desviar la circulació de dins del poble és una millora”, perquè “dóna lloc que es creïn zones d’aparcament i d’esbarjo al centre”, la mesura provisional que proposa el Govern “només portaria inconvenients per als veïns. Es perdrien aparcaments, es dificultaria l’aturada dels autobusos a les parades que hi ha a l’avinguda, i la proximitat dels habitatges crearia nous problemes de seguretat”, afirma.

Per aquest motiu, reitera que “les coses s’han de fer bé. Cal buscar prou elements atractius per al turista a dins de Sant Julià, potenciar l’oci a la parròquia, i que les fases restants del desviament es finalitzin segons el previst”.

Imatge negativa

Per contra, qui va ser president de la plataforma Rocafort, Jesús Paricio, manté els mateixos arguments que esgrimia quan encapçalava aquesta entitat, avui dia ja inactiva, que apostava per una redefinició del projecte que comportés un menor impacte ambiental. “Tal com està plantejada, aquesta obra donarà una imatge negativa de Sant Julià de cara al turista. No convidarà que la gent s’aturi”, opina.

Paricio recorda que el grup va sorgir per “defensar una qualitat de vida a la parròquia, que no havia d’anar renyida amb el turisme”, i al mateix temps “evitar que es perdessin espais emblemàtics del poble”, alguns dels quals, lamenta, ja han desaparegut. “Només cal veure com era abans un espai tan important com la plaça Laurèdia, i en què s’ha convertit avui dia”. També opina que el vial no serà la panacea contra les cues, perquè sovint les retencions “vénen provocades pels controls a la frontera i la duana espanyola”.

La plataforma Rocafort defensava la construcció d’un sol túnel, en què la circulació fos únicament en sentit sud, mentre el trànsit en direcció a Andorra la Vella passaria per Francesc Cairat. A hores d’ara, Paricio veu molt difícil que aquesta idea sigui presa en consideració. “El 51% d’allò perquè lluitàvem ja ho hem perdut, i tot sembla indicar que perdrem el 49% restant”. Afirma, en aquest sentit, que està molt estesa la mentalitat que “ja posats, que acabin el vial”. A més, creu que al Govern no li queda més remei que reprendre el projecte abans que acabi la legislatura. En cas contrari, “arribarà a les eleccions molt desgastat, i hi ha molts vots en joc”.

UNA OBRA PRIORITÀRIA PER ALS CONSTRUCTORS

El sector de la construcció sempre ha defensat que el vial de Sant Julià ha de passar per davant d’altres inversions públiques, perquè, al seu entendre, la millora dels accessos al país tindrà repercussions positives sobre l’economia. El gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda), Víctor Filloy, subratlla que “no és que es tracti només d’una obra important per al nostre sector, que també, sinó que és bàsica per a Andorra”. Per això, insta el Govern a “posar en una balança quines actuacions creu que són prioritàries i quines no. Nosaltres creiem que aquesta ho és”. Filloy alerta, a més, que el projecte no serà fàcil de reprendre. “Caldrà encarregar estudis nous, renegociar amb els propietaris i començar de zero”. Per tant, “el dia que algú decideixi que s’ha de continuar l’obra, passaran com a mínim tres o quatre anys abans que es comencin a construir les fases 1 i 2. És a dir, que com a mínim fins d’aquí a deu anys no veurem obres al vial”, augura.