Naturlandia ha costat 23,4 milions entre dèficit i inversió

Els cost de Naturlandia per a les arques comunals es redueix a tres factors. Comptabilitzant els dotze anys (l’última dada tancada és el 2015) des de l’inici del projecte, el parc temàtic ha generat un deute bancari de 9,3 milions d’euros, el comú ha hagut de fer ampliacions de capital per valor de 10,9 milions i s’ha acumulat un forat amb els proveïdors de 3,2 milions d’euros. La suma arriba als 23,4 milions d’euros de cost global, sense tenir en compte altres conceptes com són el retorn per tot el que ha cedit la corporació local perquè el parc es construís. Aquests 23,4 milions són fins i tot superiors al deute global de Sant Julià (23,2 milions) a tancament de l’any 2015 i que ha col·locat la parròquia a tan sols 60.000 euros de superar el sostre màxim d’endeutament.

Tot i que és una generalització matisable, sense l’impacte de Naturlandia, un comú que es troba amb l’aigua al coll amb el límit d’endeutament salvat només per artificis financers, estaria en superàvit i amb els comptes més sanejats de tot l’Estat. I aquest esforç econòmic constant l’han pagat els lauredians, segons l’informe comunal, atès que “en cada exercici s’han destinat imports elevats a Naturlandia fent que el comú hagi perdut força per prestar serveis bàsics i de qualitat als lauredians”.

Pèrdues i inversions

Els més de 23 milions d’euros que s’han destinat al parc temàtic no són l’equivalent a pèrdues, perquè s’han de comptabilitzar els milions d’euros en inversió. A grans trets, s’han invertit 13,5 milions al parc, comptant que s’han hagut de desenvolupar totes les activitats i infraestructures. Pel que fa a la gestió, Naturlandia ha acumulat una diferència entre ingressos i despeses de 9,7 milions d’euros. I cal apuntar que la diferència encara hauria estat més gran si els anys 2010 i 2011 no s’haguessin tingut ingressos extra provinents de la recepció de la terra extreta per construir el túnel de la Tàpia.

La situació de Naturlandia, sense comptar la intervenció de l’administració local, bàsicament situa el seu deute en 13 milions d’euros que es poden dividir en els deu que es deuen als bancs (incloent-hi una petita part a través del comú) i tres i escaig a proveïdors.

El panorama dibuixa una legislatura de màxima austeritat i augment d’impostos i taxes. Resumint. El comú ha de tornar obligatòriament 5,3 milions d’euros als bancs durant la present legislatura. Aproximadament la meitat correspon a deutes que ha de pagar el comú i l’altra meitat als del parc. I per arrodonir l’escenari, en principi, tampoc no s’ha comptat dins del 2015 els 3,5 milions de crèdit extraordinari que el comú va aprovar el gener d’aquest any per fer front als pagaments urgents de Naturlandia. Aquest préstec s’ha de comptabilitzar el 2016 i els números presentats en la reunió de poble acabaven el 2015. Amb aquest afegit, la xifra final del cost de Naturlandia a la parròquia no seria de 23,4 milions d’euros, sinó de 27.

REPORTATGE

Josep Pep Vila acaparava la majoria de comentaris al Centre de Congressos Lauredià un cop finalitzada la reunió de poble. En un primer grupet s’està parlant de “com ha estat d’elegant”, sense fer ni una sola menció a l’herència enverinada que ha rebut d’Unió Laurediana en general, i de Montser­rat Gil i Manel Torrentallé en particular. Un tertulià apunta que la meitat de l’auditori Claror estava amb els ganivets preparats per saltar a la més mínima ocasió. “Teníem ganes de passar comptes amb qui ha arruïnat la par­ròquia”, però “el cònsol s’ha vist que no hi volia entrar”. Un tercer diu que ha estat una llàstima que no es parlés del passat, perquè “com estaven els Pintat” a la sala s’hauria acabat produint “el debat de veritat sobre Naturlandia, el que mai s’ha fet”. En un segon grup s’està comentant de Vila que és un “temerari” perquè “ha perdut l’oportunitat de deixar clar que ens ho han deixat impossible, i d’aquí a sis mesos no els diguis a la gent que la culpa del desastre que tindrem és d’UL”. Un company lamenta “haver votat aquests perquè res canviï”, encara que “amb els d’UL un mandat més ens haurien embargat fins als calçotets”. Un tercer apunta que “ja s’ho faran”, perquè resulta que “s’ho volen menjar ells i es pensen que són tan llestos que la convertiran, aquesta rana de Naturlandia, en un príncep blau”. Hi afegeix que “el que hauria de fer és tancar i tornar a començar”.