Els candidats de DA van ser els que més van donar a les comunals

Els candidats de Demòcrates per Andorra (DA) van ser els que més donacions van fer a les llistes que van concórrer a les eleccions comunals del passat 13 de desembre. Els membres de les candidatures taronja que es van presentar a les set parròquies van aportar fins a 96.219 euros, el 87% del total de donacions que es van realitzar, que van ascendir als 110.512 euros, segons es desprèn del llistat d’aportacions que el Tribunal de Comptes va publicar ahir al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).

Tal com s’especifica a la informació recopilada pel tribunal d’acord amb la llei de partits polítics i finançament electoral, els 14.293 euros restants els van aportar els candidats de Liberals d’Andorra (Ld’A) o candidatures afins. De la seva banda, els membres del Partit Socialdemòcrata (PS) –que es va presentar a Andor­ra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp–, no van donar cap cèntim a les candidatures electorals de les comunals i no apareixen, per tant, al document.

60 donacions de 68

En total, 60 candidats demòcrates van fer donatius enfront dels vuit liberals que en van fer a les llistes que van presentar a cinc parròquies. Totes les agrupacions taronja amb l’excepció de La Massana –on només va col·laborar el candidat, Albert Esteve, amb 270 euros– van comptar amb entre 8 i 14 donacions, mentre que en el cas de les liberals només els candidats a cònsol van posar diners –i en el cas d’Encamp i Escaldes només el cap de llista, amb 500 euros cadascun–.

En tots els casos els diners recaptats van provenir de membres de les mateixes llistes, és a dir de candidats, amb l’excepció de Laurèdia en Comú –la candidatura que més fons va recaptar–, que va percebre cinc ajuts de persones no participants de les llistes. Aquestes donacions, que van pujar als 16.500 euros, van ser les més generoses que va rebre la formació, a més de les de l’ara cònsol major, Josep Vila –que va contribuir a la campanya amb un donatiu de 3.600 euros i un altre de 390 en espècies que el Tribunal de Comptes no revela–. Sant Julià, a més, va ser l’única parròquia on els liberals, Unió Laurediana, no van fer cap donatiu, fet que contrasta amb la quinzena que van recollir els seus contrincants.

6.000 euros, el màxim

Els que van fer l’aportació més elevada van ser els actuals cònsol major i menor de la Massana, David Baró i Raül Ferrer, els quals van posar 6.000 euros cadascun. Es tracta de la donació més alta feta a un partit polític durant la darrera campanya electoral i és el màxim que permet aportar la llei. L’equipara, també, el donatiu de 6.000 euros que Marta Ribas va fer a Laurèdia en Comú. Les quantitats que segueixen són els 5.000 euros de l’actual cònsol major de la capital, Conxita Marsol, i els 4.300 i 4.000 euros de les cònsols d’Encamp i Escaldes, Esther París i Trini Marín. Més enrere hi ha els 3.800 euros que va donar Julià Call a la plataforma electoral laurediana conformada per membres de DA, així com de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) i independents.

Amb l’excepció de Ciutadans Compromesos, les donacions liberals van ser les més modestes. A Ordino, Eva Choy i Sandra Tudó van portar 500 i 193 euros respectivament; a Andorra la Vella, Jordi Minguillón i Víctor Pintos 300 euros per cap, i a Encamp i Escaldes, Jordi Troguet i Marc Magallón van posar 500 euros per cap. En canvi, les aportacions dels demòcrates –més altes i més nombroses– van aconseguir que DA recaptés 19.600 euros a Andorra la Vella, 13.250 a Encamp, 12.600 a Canillo, 12.000 a Ordino i 15.000 a Encamp, a més dels 25.400 euros que va aconseguir Laurèdia en Comú.

En total, el pressupost de campanya dels partits per a les comunals passades va anar des dels 20.000 euros de Ciutadans Compromesos, els 30.000 de Laurèdia en Comú i els 35.000 del PS a les tres parròquies on es va presentar fins als 100.000 que es va gastar DA per fer campanya a sis parròquies. Ni Liberals d’Andorra, ni Unió Laurediana ni Socialdemocràcia i Progrés –que no va obtenir representació a cap comú– van voler revelar la despesa econòmica dels comicis electorals.