Les notícies relacionades amb la natura, la tradició ramadera, la pagesia i el medi ambient acostumen a passar força desapercebudes, a no ser que s’escaigui un d’aquells dies internacionals i que s’aprofiti per donar dades i fer estadístiques. Fa tot just tres dies, el 21 de març, era el Dia internacional dels boscos, i així ens ho va recordar el Centre d’Estudis de Neu i de Muntanya, el Cenma, amb una nota de premsa gràcies a la qual qui va voler va poder llegir una breu notícia al Diari sobre l’augment de massa forestal al país en els darrers 40 anys –un 15% més– conseqüència de l’abandonament de les activitats tradicionals com l’agricultura i el pastoralisme. No me’n vaig poder estar de pensar aleshores en gent com el Landry o la Consol, dues de les persones que, des de les seves responsabilitats dins de l’administració, treballen o ho han fet sovint a contracorrent per mantenir i modernitzar la pagesia andorrana. Segur que no són els únics i que n’hi ha que ho fan des de l’anonimat amb el seu treball diari i la gestió patrimonial de casa seva. Tots en coneixem uns quants. Crec sincerament que ens calen més persones dedicades a la gestió pública amb aquest perfil, que posin en valor l’immens patrimoni que tenim com a país i les oportunitats que ofereixen les activitats tradicionals adaptades als temps que corren. Que hi apostin amb fermesa, lluny del romanticisme, perquè tinguem un país on sigui compatible el turisme, l’esquí, el comerç i els negocis amb l’activitat tradicional de la ramaderia i l’agricultura. Un país diversificat en la seva economia que no només no oblida les seves arrels i les seves tradicions, sinó que les fa rendibles i atractives.