Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

La immensitat de la ignorància

Actualitzada 20/03/2017 a les 06:40
Tots els qui ens vam afegir a difondre la broma que el verd als nostres rius podria ser un homenatge anticipat a la festa irlandesa de Sant Patrici, insòlit al món, ens vam trobar amb la realitat que, des de fa anys es fa el mateix, en la data autèntica del patró de la vella Erin al riu Chicago. És una petita mostra de com la ignorància porta a la falsedat –o a la mitja veritat, que pot ser pitjor– de la notícia, fins i tot als mitjans més seriosos, no en parlem ja del que circula per les xarxes.
Sòcrates, referent de la filosofia grega clàssica, ho reflectia amb una de les dites més repetides: “Jo només sé que no sé res”, i amb diverses variants han reiterat savis d’arreu en tots els temps fins a l’actualitat. Pel que fa als comunicadors amb sentit autocrític repetim una altra frase que algú ens va aplicar: “els coneixements del periodista són estesos com un oceà... però amb menys d’un dit de profunditat”.
Un dels primers objectius ètics d’aquesta beneïda professió per als protagonistes, i maleïda per a molts més, és evitar que et venguin motos, una expressió referida a l’escassa o nul·la veracitat d’algunes fonts d’informació, incloses les enciclopèdies i les informacions virtuals, farcides de dades errònies, o de fets acceptats com a autèntics que no passen de llegendes urbanes.
Cal beure de fonts segures, com més directes millor i, si es pot, de més d’una. El llibre d’estil d’algun mitjà britànic dels més antics i prestigiosos, fa anys, requeria que fossin un mínim de tres, fins i tot quan es tractava dels resultats de competicions esportives amb apostes derivades, abans de portar-ho a les pàgines de mitjans impresos o a les emissions audiovisuals.
Recentment, l’anunci per Andorra Telecom de la millora en el servei a través de la fibra òptica deixava un seguit de dubtes al lector. Especialment, potser per una interpretació subjectiva, esbiaixada, el lector podria entendre que caldria, sí o sí, canviar el router de cada casa o empresa, i pagar pel nou una quota mensual de dos euros. I no és ben bé això.
Davant aquest o qualsevol altre dubte, sigui quina sigui la qüestió, els aclariments els pot fer millor que ningú l’actor de la iniciativa, que per això de la fibra és l’empresa parapública de les telecomunicacions, a través de la responsable de patrocinis i premsa, que és la sempre ben predisposada Inés Martí. Amb les reserves que els ja vells professionals tenim sempre davant un/a portaveu oficial de qualsevol companyia o institució, perquè la seva raó d’existir és vendre virtuts i dissimular defectes del que representen, tot i que aquest cop no sembli el cas.
La renovació d’alguns elements de la fibra òptica que fan servir els milers de clients de l’antiga STA portarà el principal avantatge d’una velocitat més gran en la circulació per les xarxes, en passar de 100 a 300 megues, en el llenguatge col·loquial.
Per això no caldrà un cablejat nou, tampoc a l’interior dels edificis, ni canviar el router que hem estat fent servir fins ara, mentre funcioni. Molt probablement el vam comprar a un establiment especialitzat i davant qualsevol avaria o fallida ens ha estat imprescindible trucar al tècnic informàtic, almenys per a la gran massa d’inexperts en la matèria.
El fet que la parapública sigui la subministradora d’aquest element implica que es farà responsable del manteniment, i de resoldre els problemes que s’hi puguin presentar. Durant el primer any de funcionament, de forma gratuïta. A partir del següent amb una quota mensual exactament d’1,99 euros més l’IGI, del 4,5%. És a dir, no exactament dos euros, sinó alguns (pocs) cèntims més.
L’únic element que s’ha de substituir per fer efectiva és la unitat ONT, per dir-ho en llenguatge planer és la caixa de la qual surten els cables al telèfon, el router o el descodificador dels programes de televisió dels packs complementaris de pagament.
Les renovacions, com ja se sabia, comencen per Sant Julià i aniran avançant per la resta de les parròquies al llarg de l’any, tot i que no seria estrany que s’allargués, com ja ha passat en altres casos d’actuacions tant en el sector públic com en el privat. Una mesura lògica, per esquivar les limitacions derivades del poc cas que molts fan dels mitjans de comunicació de qualsevol mena, serà la trucada prèvia a cada client de l’empresa per concertar una cita, en dia i hora (aproximada) de la realització del canvi, per assegurar la presència de l’usuari/a.
Per si de cas, una altra pregunta oportuna a la portaveu era si és prevista una actualització –eufemisme que es fa servir habitualment per a l’augment– de les tarifes. Inés ens va assegurar que no, per als packs de la fibra òptica. Si recordem les directrius europees sobre tarifes de les telecomunicacions, inclòs el roaming, o recepció de dades i realització de trucades telefòniques des de l’estranger, costa d’imaginar per quins altres serveis pagarem més que fins ara, però...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477