El nostre país és un bon referent turístic, sens dubte, té uns encants naturals que el fan únic, unes dimensions que permeten explotar-ho sense perdre el control i una ubicació estratègica, però encara ens queda molt per assolir el que s’anomena l’excel·lència. El públic és cada vegada més exigent. Busca varietat, bon servei, però també una estètica cuidada i depurada. La competència, ferotge, no podem badar. Hem d’estar a l’última i potenciar les nostres fortaleses i millorar en les febleses. El nostre DAFO de país sovint ens mostra com no tenim un servei prou bo ni uns locals prou cuidats, ens falta diversificació de l’oferta. El turista ha canviat i cada cop més busca un tracte personalitzat d’acord amb els seus gustos, amb un servei atent i bons productes autòctons i de qualitat. Si bé el nostre punt fort són les muntanyes i l’esquí, hem de complementar més l’oferta, tant la d’après-ski com la de fora de temporada. La inauguració aquesta setmana del Museu Carmen Thyssen, amb 26 quadres de la col·lecció privada de la família, és un pas en aquesta direcció. La cultura i l’art són cada cop més al·licients per als viatgers que busquen cultivar l’intel·lecte alhora que esquiar o divertir-se. Poder contemplar en un espai reduït i exquisit un Monet, un Gauguin o un Casas, per posar només alguns exemples, és una satisfacció per als més i menys selectes. L’art és una expressió cultural que no entén d’idiomes, una comunicació global que ens uneix i que ens desperta sentiments amagats. Apostes culturals i de prestigi potencien la imatge del nostre país i enriqueixen la nostra oferta. Però no ens podem quedar en el conformisme, hem de seguir, tenim el potencial.