Creat:

Actualitzat:

Després d’unes setmanes de l’impacte Trump, en aquest complicat 2017 Europa torna sobre ella mateixa ara que vol celebrar a Roma els seus 60 anys. Estem connectats, però en stand by, esperant ordres i consumint energia –i molta– per les eleccions d’alguns dels seus membres, especialment a França ( i potser a Itàlia), per la crisi existencial de la Unió que l’obliga a reaccionar sí o sí i pel desastre del Brexit.

Ho dic i escric sincerament. No creia ni esperava veure en la meva jubilació aquest panorama ni aquest espectacle. Ni allà ni aquí. Allà, per no fer cas de l’anticipació que mon pare i Marx –Groucho– feien de certs personatges: “Aquest home pot semblar curt de gambals i es comporta com un curt de gambals, però que això no t’enganyi: realment és un curt de gambals.” Aquí, per no haver llegit atentament en el seu dia Ortega y Gasset en les seves successives reflexions sobre Europa. Ara Europa és el problema i Espa­nya (o França o la Gran Bretanya o Andorra) no és la solució. Anem a pams.

Un jove Ortega y Gasset de 27 anys, ja catedràtic de metafísica, en una conferència a Bilbao l’any 1910 sobre La pedagogía social como programa político, llançava el seu gran i famós pla: “Regeneración es inseparable de europeización... Regeneración es el deseo; europeización es el medio de satisfacerlo. Verdaderamente se vió claro desde un principio que España era el problema y Europa la solución.” Aquest projecte travessarà tot el segle XX espanyol i la seva validesa arriba fins als nostres dies. (Es pot canviar Espanya per Andorra i també té sentit i funciona.)

Ara bé, una vintena d’anys més tard, Europa va passar de ser la solució del problema hispànic per convertir-se en el propi problema. (Curiós: en aquell moment també es reunien Alemanya, França, Itàlia i Espanya. Res a veure. Coincidència.) Ortega fa explícita aquesta reflexió en els articles del diari El Sol que editarà després en la conegudíssima –i difícil– obra La rebelión de las masas, especialment en la segona part quan es pregunta sobre el comandament europeu i sobre la decadència i desmoralització d’Europa. Ja exiliat per la guer­ra civil hi afegirà un Prólogo para franceses i un Epílogo para ingleses. Molt actuals.

tracking