No soc un lector voraç. És impossible estar al lloro de tot, òbviament! Per això selecciono les lectures d’oci, un fet que no té cap mèrit especial. El que costa una mica més és triar les fonts d’informació, els transmissors, quan no generadors d’informació, de les notícies nostres de cada dia. En l’àmbit de la lectura, més enllà del darrer best-seller de la temporada i el més venut de... l’oferta és més àmplia que mai. Així ho indiquen les dades del mercat espanyol. Curiosament també diuen que un 40% de la població no llegeix mai! Temo que les xifres, si no extrapolables, deuen ser similars a casa nostra. Tornem al fil de la notícia. En aquest àmbit la cosa és una mica més complicada. Els grans mitjans estan subjectes a servituds més manifestes o menys explicites, però totes negatives. Les noves tecnologies, xarxes a banda, han propiciat l’aparició d’un ampli ventall de mitjans informatius digitals en què costa destriar el gra de la palla. De la seva importància en dona fe el paper que els mitjans tradicionals li han donat. Sigui com sigui, i aquí és on entra el nostre neguit intel·lectual o, si la paraula espanta, l’esperit crític; hi ha mitjans (bàsicament electrònics) que anteposen l’ètica professional pel davant de les servituds. Pocs, potser sí. Amb poca visibilitat, potser també. Però a poc a poc s’han fet el seu espai. Una fita que es guanyen des de la professionalitat i el rigor malgrat no tenir aparadors ni altaveus privilegiats. Som nosaltres i només nosaltres els que hem de fer l’esforç de voler estar ben informats, amb rigor, professionalitat i veracitat. L’esforç paga la pena!