AINA, un cant a la fidelitat

A Canillo diumenge 5 de juny estem de festa grossa. Durant la missa dominical al Santuari Nacional de la Mare de Déu de Meritxell, l’arquebisbe Joan-Enric Vives ha fet do del sagrament de l’Esperit Sant a trenta-tres nois i noies.

El dinar a la casa de colònies AINA és la cirereta del pastís de la festa grossa. La joia posa sobre la taula la distensió. La conversa de l’arquebisbe Copríncep i el rector de pagès és amical, amanida amb alguna ironia.

En un moment de la conversa ell em digué: “Per què escrius llibres?” Penso que potser la pregunta té tota la raó del món. M’adono que AINA tal vegada s’ha passat, pel que fa a publicacions:

1. Meritxell, imatge i paisatge; 2. Santa Maria de Meritxell 1500-1653; 3. Nostra Senyora de Meritxell, 75 anys de la Coronació; 4. El meu mossèn Cinto; 5. Vivències Meritxel·lianes; 6. La vaca bruna; 7. Petita Història de Meritxell; 8. 50 anys de tu a tu des de Canillo, i 9. Petita Història de Mossèn Ramon ( per gentilesa del comú de Canillo).

AINA, certament, ha fet moltes publicacions i, malgrat que la pregunta em desconcerta i quasi em provoca un tall de digestió, la meva resposta és relaxada i espontània: AINA està preparant un altre llibre, que veurà la llum amb l’enllumenat de Nadal del 2016.

La pregunta que se’m va fer m’ha quedat al cor. És un fibló que em punxa la consciència. Li dono voltes i més voltes, cercant com justificar el proper llibre 40 anys de colònies, 40 preguntes, a cura de la Clara Fernández, amb el suport de la Daina, Sergi, Esther, Sílvia, Pep i Jordi, tots exmonitors d’AINA.

Soc fan del père Guy Gilbert, que proclama: “Grands-parents, écrivez! Vous êtes dipositaires de l’histoire familiale; devenez veilleurs, dans la nuit, de la foi de vos enfants.” Guy ha escrit una cinquantena de llibres que, a la vegada, li són un ajut per sostenir La Bergerie de Faucon, on acull joves loubards.

La meva mestra Montserrat Roig, que va escriure l’últim article el 9 de novembre del 1991, ens ensenyava: “Escrivim perquè és una barreja de rigor i de compromís, de decència i d’honestedat, de constància perseverant i desig inatrapable de llibertat.”

El Papa Joan Pau II ens predicava que calia bastir la civilització de l’amor.

Les Colònies Populars de Canillo nasqueren l’estiu del 1976, en l’estable de la casa rectoral, bressol de l’amor evangèlic. Jesús va dir: “Deixeu que els infants vinguin a Mi. Qui dona un vas d’aigua a un infant, me’l dona a Mi. Si no us feu infants, no entrareu en el Meu Regne.”

L’anella de monitors que han prestat el servei als infants, des del voluntariat (amor gratuït) no ha buscat mai un resultat immediat. S’han acontentat feliçment a mostrar-se com uns referents per ajudar a caminar: a) La sembra de l’amor. “Sembreu amor i recollireu amor.” L’aposta per l’amor guanya sempre. Si no hi ha guany, és senyal que no hi havia verdader amor. b) Educar en la germanor, que és un afer de tots. C) Acolliment de nois i noies que no estan còmodes en la societat. A AINA, tots aprenen a prendre la paraula, a riure, a cantar, el bon humor, el sentit de la vida, el gust per la responsabilitat. La paraula d’or que acompanya l’amor es diu fidelitat. A una societat sacsejada pels valors líquids li urgeix el valor sòlid de la fidelitat.

AINA presentarà al Palau de Gel d’Andorra (Canillo) el 16 de desembre el seu darrer llibre, 40 anys de Colònies, 40 preguntes. El llibre és una preciosa història, precisament, sobre la fidelitat d’AINA. Del miler de monitors que, des de l’estiu del 1976 fins avui, han educat des del lleure, cent dotze han escrit el seu capítol.

La benvinguda al llibre ens l’han regalat en Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalu­nya, en Josep Oriol Pujol, director de la Fundació Pere Tarrés, n’Eloi Vullalta, president de la FEMN del Bisbat d’Urgell, i mossèn Ramon. L’epíleg és una memòria viva dels nou monitors traspassats. Es titula Arrels, des del cel. Són les nostres arrels que ens fan créixer.

Les colònies d’AINA, durant 40 anys, han innovat: nous objectius (integrar, formació mensual obligatòria per als qui estudien lluny del país, per internet). S’ha proveït de noves eines: cançoners, hort, granja, amfiteatre, sala de classe. Ha assumit nous reptes: diplomar monitors, obertura al Tercer Món... i, sobretot, ha reeixit que sigui casa de tothom (“si és que hi ha casa d’algú”, Sisa dixit). S’hi acullen equips de matrimonis de la Mare de Déu, convivències dels col·legis i dels clubs d’Andorra, Associacions de la Gent Gran d’Andorra, Eclaireurs de France, UCPA (Union Plein Air), Grup sardanista Montserrat de Lleida, esplai de Bellcaire, Departamento del Tiempo Libre de Alcorcón, UEC de l’Anoia, CEC de diferents ciutats de Catalunya, servei de Càritas, mainada de Sant Josep de la Muntanya...

S’ha fet un llarg camí, però l’esperit dels monitors del 1976 i al 2016 és el mateix. Els escrits del centenar de monitors al llibre en donen fe. Ho visualitza el fet emotiu que els primers monitors, avui avis, s’emocionen en veure els nets lluint el mateix fulard de la seva joventut.

El Toni Calvó, el 19 de desembre del 1999, en ocasió de la inauguració dels accessos d’AINA per als discapacitats, afirmava en el seu discurs: “Qui entra a AINA ja no en surt mai més.” Viatjo per tot el món. El fulard d’AINA m’acompanya sempre dins de l’equi­patge.

Aquesta fidelitat d’AINA té nom propi: la Mare de Déu de Meritxell, la dona del sí. Se’n fan ressò els ainistes quan li canten: “Cada dia caldrà dir que sí; cada passa caldrà dir que sí.” El sí de la meva Confident, i Mare amorosa de tots, ha fet de la gavernera el meravellós “Arbre Sant de Nadal / com són fidels tes fulles. / Són verdes tant en temps d’estiu / com a l’hivern en el fred viu.”