Foc i lloc
La filosofia
Aquest passat cap de setmana s’ha clos la 3a edició del Festival de Filosofia de Barcelona amb una trentena llarga d’activitats, obertes a tothom i totes gratuïtes, durant la Setmana de Filosofia del Barcelona Pensa, una festa impulsada per la Facultat de Filosofia de la UB en diferents escenaris de la ciutat, gyms, cafès, cabarets, autoguies, rutes, debats, documentals..., tots filosòfics, òbviament, i d’omni re scibili, és a dir, sobre tot el que es pot saber. Pluja d’idees al mig del carrer que començà amb un col·loqui sobre l’Any Llull a la mateixa facultat. M’hauria agradat assistir a la conferència del filòsof italià del nou realisme (Sono, dunque penso) Maurizio Ferraris, que a l’Arts Santa Mònica va provocar amb el títol “¡Abajo la inteligencia! ¡Viva la muerte!”– La tontería como factor político, que no podia ser més actual amb la sorprenent elecció de Trump als EUA, fent l’ullet a Unamuno i a Eco. Una vegada més, aquell diàfan i perpetu “venceréis, pero no convenceréis”.
Diuen que la filosofia torna a estar de moda. No aniria malament. Hi ha algun signe. Diuen que a les universitats de Catalunya el nombre d’estudiants de filo ha crescut un 25% aquest curs. Amb doble grau a la Universitat de Girona, amb Economia, i amb triple a la Pompeu Fabra, juntament amb Economia i Política, des d’on el meu nebot Carles m’explica que és un mix que suscita molt interès. Diuen també els llibreters que es venen més llibres de filo. Potser confonen la filosofia amb la literatura d’autoajuda, però pot anar aquell Més Plató i menys Prozac quan es tracta d’ensenyar a abordar els principals aspectes de la vida, en una visió americana complementària a la psicologia.
Potser a Catalunya hi ajuda també TV-3 amb l’èxit de l’inclassificable –díscol– professor Merlí, amb dedicació i atenció a les circumstàncies pròpies de l’adolescència de la generació Z, els joves postmil·lennistes modelats per la tecnologia i que volen canviar el món, però no saben com. Tanmateix, llegeixo que ha començat una tendència a donar-se de baixa de xarxes socials i a llegir. Que duri! Però Merlí atrapa. En el fons ens recorda que la filosofia va néixer al mateix lloc i gairebé la mateixa època que la democràcia.