Foc i lloc

Avui, Abcàsia. I demà Corea del Nord?

La necessitat de fomentar el comerç no pot justificar entaular relacions amb certes entitats

Creat:

Actualitzat:

A principi dels anys 90, i a conseqüència de la desagregació de la Unió Soviètica, han aparegut a l’escenari internacional diferents estats, alguns dels quals radicats a la regió caucàsica d’Europa. Ara bé, la unitat d’aquests nous països ha estat, molt ràpidament, posada en dubte, en particular a Moldàvia i a Geòrgia. Així, a aquests llocs, dues regions, respectivament Transnistria i Abcàsia, s’han independitzat per la via militar, constituint cada una d’elles una república anomenada autònoma, però en realitat totalment dominada pels enviats del Kremlin moscovita. A Abcàsia, aquesta guerra, acabada l’any 1993, ha comportat greus conseqüències per als seus habitants. Entre altres desgràcies, unes 250.000 persones s’han vist en l’obligació d’abandonar les seves cases i refugiar-se a Geòrgia. Cases que foren destruïdes pels nous dirigents, sense que en cap moment l’amic rus, del qual depèn totalment l’economia de la regió, intervingui per aturar aquest despropòsit. Per mantenir les aparences –almenys així ho podem suposar– els immobles foren enderrocats al seu interior, deixant en peu únicament les façanes, tal com es pot comprovar en una passejada a Sukumi, capital d’aquest Estat fantasma. Espectacle impactant, que omple el cor de temor i de compassió.

Davant d’aquesta agressió, la comunitat internacional no ha volgut de cap manera reconèixer aquestes noves entitats, en les quals, a més a més, els principis democràtics són força peculiars, per no dir inexistents. Així, ara per ara, Abcàsia només es veu reconeguda per Rússia, Veneçuela, Nauru i Nicaragua i per cap altre Estat de les Nacions Unides, que sempre ha condemnat aquesta annexió i separació d’una part del territori georgià. Tot i això, fa poc s’anunciava que la nostra Cambra de Comerç havia signat un conveni de col·laboració amb la seva homòloga d’Abcàsia. Certament, així millorarà la imatge d’aquesta entitat de facto, però amb la conseqüència innegable de danyar la nostra. I la pregunta que queda és saber si, seguint la mateixa lògica, la Cambra de Comerç signarà un dia d’aquests un conveni amb Corea del Nord, un altre país amb una tradició democràtica força arrelada, com tothom sap.

tracking