Foc i lloc

Es vol reformar el marc competencial?

Hi ha un enorme abisme entre el que diu DA i el que acaba fent realment

Creat:

Actualitzat:

Malauradament per al país, si alguna característica defineix DA és la manca de voluntat i de sentit de la responsabilitat que ha de tenir qui governa per afrontar actuacions tan urgents i necessàries com repetidament promeses. D’exemples en tenim uns quants: la funció pública, la reforma sanitària, la política de pensions o la definició d’un nou marc de competències i transferències.

En aquest darrer àmbit, DA no tan sols no afronta la reforma, sinó que desfà pedaç a pedaç el marc legal existent. Una vegada més, entre el que diuen i el que acaben fent hi ha un abisme. Fa anys que asseguren voler impulsar una reforma per fer més sostenible el sistema, aconseguir més eficiència i, per tant, optimitzar els recursos públics –objectiu que des del PS compartim–. La realitat, però, és ben diferent.

Dels canvis proposats encara no en tenim notícies mentre que es van posant pedaços: congelació de les transferències, eliminació de la seva destinació finalista i, ara, la creació de mancomunitats. Al contrari d’endreçar res, només s’està desreglant el sistema existent que, malgrat les seves imperfeccions, havia funcionat des del 1993.

De la solució clara i definitiva, ara per ara, cap notícia. Per molta dialèctica que vulgui emprar Toni Martí, el model de DA per al futur marc competencial i, de retruc, per a la distribució de transferències continua sent una autèntica incògnita, si és que realment en tenen un.

Passen els mesos i la sensació que tenim és que de voluntat real per establir un nou marc competencial, en realitat, no n’hi ha. Manca visió d’Estat, assumpció de responsabilitats, i sobren parroquialismes i electoralismes mal entesos. I, al final, ho acaba pagant el ciutadà, que mentre per un costat veu aquest malbaratament de recursos, per l’altre ha de patir les retallades impulsades per DA.

Si realment volen canviar el marc competencial i de transferències, cal passar ja de les paraules als fets. Toca, per exemple, que la màxima responsable del procés, la secretària d’Estat Consol Naudí, es reuneixi amb els grups parlamentaris. Estem disposats a treballar dur en una reforma cabdal per garantir la sostenibilitat de les nostres administracions. Ara falta que també ho estigui qui governa.

tracking