Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Paraula i vida

Una trobada que canvia la vida

“Zaqueu,... baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva” (Lluc 19, 1-10)
Actualitzada 30/10/2016 a les 06:51
    Josep Maria Camprubí
L’evangeli d’aquest diumenge ens fa present un cop més que ningú que sincerament busca el Senyor es troba defraudat i la seva vida segueix igual. El Senyor sempre ens espera, si nosaltres ens hi posem de cara, ell no s’amaga, facilita la trobada. Trobar-se amb el Senyor fa veure les coses d’una altra manera i valorar el que realment és autèntic. I fer passos decidits per viure segons aquesta visió nova de la vida.
El protagonista d’avui és un tal Zaqueu, que tenia un ofici que no el feia ser ben vist per la gent. Cobrador d’impostos. Era, malgrat el seu ofici, un home inquiet i que no s’havia acomodat i conformat amb el seu estatus de viure. Havia deixat una escletxa per cercar de descobrir quelcom de millor perquè malgrat la seva bona situació no s’havia embotat el seu esperit i era conscient que amb els diners no havia aconseguit la plena felicitat que tota persona busca. No s’havia deixat enganyar pel que posseïa, sentia que la nostra persona està feta per quelcom de més important. Això el va fer sortir de la comoditat de casa seva i anar a veure si podia trobar aquell home que despertava sentiments tan inquietants en els seus seguidors.
Per part seva no espera que Jesús se li apropi. Pensa, rumia, estudia la manera de poder trobar l’ocasió d’observar-lo bé. Si sempre anava envoltat de gent, seria difícil poder veure’l tot passant rodejat de tanta gent. Planifica la manera de poder contemplar aquest home excepcional. Hi ha un esforç de recerca, encara que sigui per pura curiositat, que no passa desapercebut a Jesús, i el satisfarà plenament.
La sorpresa va ser majúscula quan Jesús s’atura allà on ell era, amagat dalt d’un arbre que li permetia superar l’obstacle de la seva baixa estatura. I la seva admiració va anar en augment quan Jesús el convidà a baixar i obrir-li la porta de casa seva. Jesús s’invitava a descansar i dinar a casa seva. Ell el volia veure, i Jesús veu el fons del seu cor i no deixa aquest desig frustrat. El podrà veure, tocar, sentir, conversar, tenir-lo a casa. El Senyor no deixa vèncer mai amb generositat. Aprofita aquesta petita escletxa per introduir-se en el cor i la vida d’aquesta persona i transformar-la, canviar l’escala de valors que havia viscut fins al moment i que no li havien donat el resultat esperat. Qualsevol gest d’apropament a Jesús ho trobem constantment en els evangelis, no ens deixa igual. Els malalts queden guarits, els posseïts, lliures dels mals esperits, i els pecadors, perdonats... Zaqueu és valent, afronta el ridícul que podria sentir si era descobert. I realment és descobert i ha de passar per la vergonya..., un home com ell què feia enfilat a dalt d’un arbre? No importa, si així podia veure el Senyor Jesús. Davant d’aquest desig, Jesús respon omplint amb escreix l’anhel de Zaqueu.
Ens dóna una lliçó aquest bon home: Déu no és insensible als nostres anhels i voluntat de conèixer-lo. Qualsevol gest nostre que expressi aquest anhel no queda ignorat, desapercebut. El Senyor, si troba pas, s’hi aboca amb una mida insospitada. Tenim ganes de veure el Senyor? Ens acostem a Ell quan passa per la nostra vida? Tenim delit de sentir la seva paraula? On pugem nosaltres per veure’l... per deixar que entri a casa nostra, i que doni un tomb a la nostra vida?
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477