Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

La moda 'agender', unisex, s'està imposant

El mimetisme sempre ha funcionat per a bé i per a mal. En les virtuts i defectes
Actualitzada 25/10/2016 a les 21:29
Des de fa temps la moda agender (una paraula anglesa que significa sense gènere, unisex), és un concepte dins del món de la moda que s’està imposant. La col·lecció per a aquesta tardor està amarada d’un esperit esportiu on es juga amb les superposicions de les peces de vestir a més a més de les maxibufandes, que es convertiran en l’element protagonista tant per a homes com per a dones dels looks hivernals.

La gènesi de la moda agender no és d’ara mateix, sinó que hi ha hagut persones que ja van fer un pas personal en aquesta línia. Ens podem remuntar als anys 30 del segle passat quan l’actriu alemanya Marlene Dietrich ja va desafiar els cànons existents en el món de la moda femenina en aparèixer en un film vestida amb un vestit de jaqueta, d’accent inequívocament masculí. Molts anys després una altra actriu, aquesta nord-americana, Diane Keaton, al film Annie Hall també surt vestida com un home.

Serà una moda passatgera o ha arribat per quedar-se? El concepte de moda sense gènere –agender– vol que nois i noies es plantegin, per exemple, una jaqueta per a ambdós sexes de la mateixa manera que tant uns com unes es posen uns texans. En el terreny social cada cop veiem com sobretot el sexe femení mira de conquerir protagonisme en l’esfera professional, cultural, esportiva, amb la clara consigna d’equiparar-se amb el gènere masculí. I aquesta rivalitat arriba també en el terreny de la moda.

Això ens porta a recordar com la peça masculina per excel·lència, com són els pantalons, va començar a ser utilitzada per les dones a partir dels anys setanta del segle XX. Des de llavors no ha parat d’imposar-se entre les dones de totes les edats arraconant quasi totalment les faldilles. En l’estètica del complement, com són les arracades, que eren fins fa poques dècades un element femení, també ha saltat de sexe i ara són nombrosos els homes que també en porten. També podríem parlar del cabell, dels pentinats que s’han universalitzat. Ara trobes molts joves i homes amb els cabells llargs o per contra en homes i també dones amb el cap ben rapat.

Fumar és un hàbit, un vici, un costum que fa mig segle era quasi exclusivament masculí i ara les dones l’han adquirit en aquesta cursa de la igualtat o llibertat tant en la moda del vestir, dels complements com en els vicis. Els que ja som grans recordem algunes vampiresses, com l’esmentada Marlene Dietrich, que fumava a la pantalla de cinema fins a convertir-se en un costum, una estètica molt habitual a la pantalla de cinema. Fumar i també beure alcohol. Van popularitzar un estereotip a molts espectadors que com a admiradors dels seus ídols els imitaven també en aquests costums. I és que el mimetisme sempre ha funcionat per a bé i per a mal. En el vestir, en el pentinat, en els gestos, en les virtuts i defectes. El cinema als anys seixanta va ser un mirall on la societat es reflectia.

Però tornem a la moda agender, que pretén universalitzar la mateixa estètica per a uns i per a unes. Qui no s’ha posat, per exemple, en un moment donat una peça de l’ésser estimat? Una camisa, un polo, una jaqueta, uns pantalons... és una actitud fetitxista, d’empatia de posar-te allò que era de l’altre. El contacte sensual i la sensació de plaer que provoca ens aboca a posar-nos-la.

Els creadors de la moda sempre amatents a incorporar innovacions exhibeixen ara models unisex. Líders com Gucci, Prada, Givenchy o Saint Laurent són firmes de reconegut prestigi que han exhibit peces andrògines o també incorporat models d’homes en desfilades de dones. A l’Argentina, per exemple, aquest fenomen també ha arribat. Blackmamba és una de les cases de peces de vestir que ho proven: des dels seus inicis proposa una roba neutra i dins del minimalisme que els defineix, dissenyen peces per als qui prefereixen allunyar-se de les etiquetes.

El desafiament de la moda unisex, agender, consisteix a demostrar que es tracta d’un negoci estable, rendible, que no és una moda passatgera que passa de puntetes, sinó que ve per quedar-se. En aquesta etapa d’ar­ribada, d’inici, la seva única plataforma són les marques high (o de luxe), ja que els seus competidors s’atreveixen a jugar més i es permeten gastar en peces que avaluaran en l’ús quotidià si els resulten còmodes o no.

El temps –imparcial i inapel·lable– dirà si l’agender es tracta d’una moda passatgera que passarà sense pena ni glòria o per contra ha arribat per quedar-se durant molt de temps.

Temps al temps...
  • #2 Ernest
    (26/10/16 11:33)

    "Gender" sospito que seria feliç en una societat on les dones paríssin i cuinessin i ell i els seu col.legues anéssin a la feina i fóssin servits. Ho deu estar passant fatal, per això omple els comentaris de missatges antiavortament ipro família cristiana. Gender, deixa a la gent que faci, vesteixi, visqui com vulgui. Ajudem a les dones a assolir la plena igualtat. I que es possin, elles i ells, el que més els hi agradi!

    Respondre
  • #1 "Gender"
    (26/10/16 11:04)

    Que sigui modern no vol dir que sigui bo....Com tota ideologia (mal anomenada moda) espero que desaparegui sense deixar rastre, especialment per la seva intrínseca falsedat tot i que deixarà després sí un tendal de víctimes, persones i societats frustrades i infeliços.Com qualsevol ideologia no busca la veritat ni el bé sinó només la conquesta de les voluntats per fer-les servir en els seus fins espúreos.Es pretén sostenir que hi ha un sexe biològic, amb el qual naixem, i per tant, resulta definitiu, però tota persona podria construir lliurement el seu sexe psicològic o gènere, una cosa abominable, en contra de la institució més antiga de la humanitat, la família.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477