Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca i...

Som el que llegim

Actualitzada 24/10/2016 a les 07:35
Som el que llegim. M’hi ha fet pensar aquests dies l’escriptor Antoni Morell, que ha cedit la seva biblioteca personal al comú de la Massana, perquè en tinguin cura quan ell falti. Diuen que una imatge val més que mil paraules. En aquest cas, per definir l’Antoni Morell calen tots i cadascun dels quinze mil llibres, llegits –i rellegits– en els darrers anys, i que formaran part del fons massanenc. No es pot entendre Morell sense l’obra dels clàssics grecs i llatins, de les grans obres fundacionals de casa nostra, com el Manual Digest i el Politar Andorrà, sense el Macondo de Márquez, sense les tragèdies de Shakespeare o la poesia de Miquel Martí i Pol. Ni sense la seva pròpia obra. La novel·lística, l’assagística, i sobretot l’articulista, gènere menor però terriblement revelador del que som i sentim, i dit acusador de les fonts en què bevem. Em demano quins són els llibres que em defineixen. Els que defineixen els nostres governants, els nostres amics, la gent que admirem. Fins a quin punt hi ha gent amb qui comparteixes afinitats i vivències literàries desconegudes. Fins a quin punt poden ser afins dos teòrics enemics que comparteixen passió per Lao Tse. Fins a quin punt poden ser companys de partit els lectors de Maquiavel. Som el que llegim, i sí, Dylan –tot i que només en aquest cas– compta com a literatura. M’adono, fent aquesta prosaica reflexió literària, que hi ha gent de pocs llibres escollits, d’altres de molta gasòfia editorial i alguns, fins i tot, que no tenen llibres que els defineixin. Legítim, evidentment, però és com deixar un dibuix sense pintar.
  • #9 elenaranda
    (15/11/16 12:47)

    M'animo a jugar: 1. La poesia d'e. e. cummings / 2. 'El llibre de te', d'Okakura Kakuzō / 'Sombras en la hierba', d'Isak Dinesen... i una pila llarga de finalistes.

    Respondre
  • #8 Rectificació.
    (25/10/16 15:05)

  • #7 Yvan
    (24/10/16 22:11)

    Uf, que difícil. Va, jugarem el joc sense mirar la llibreria i a risc de voler esmenar la llista cada cop que la torni a consultar. Ara, em limito a ficció i a llibres que m'han marcat. 1/ Qualsevol de'n Gabo. Qualsevol. 'La hojarasca' mateix, per ser el primer i per obrir-me les portes a la bellesa del llenguatge, a disfrutar sense pensar... ¡Que vaina! 2/ 'El mal de Montano', de Vila-Matas, per no tractar-me d'idiota, per provocar-me, per reptar-me, per enganyar-me, per fer-me rabiar d'enveja. 3/ 'Open city', de Teju Cole, per fer-me descobrir la complexitat d'aquest món a partir d'una mirada serena, de la conversa, de les passejades. 4/ 'Bel-ami', de Maupassant, per un passatge sobre la mort que em va marcar d'adolescent. I... i... i... Per cert, a mi també em persegueix la tristesa de 'Ladri di biciclette' des de fa anys. Quin tros de pel·li!

    Respondre
  • #6 DYLAN
    (24/10/16 16:18)

    CIEN AÑOS DE SOLEDAD, ALLÍ DONDE EL DIA DURA UN AÑO, LAS ENSEÑANZAS DE DON JUAN

    Respondre
  • #5 Eva
    (24/10/16 15:43)

    L'Etranger d'Albert Camus, Les Miserables de Victor Hugo, Amélie Nothomb i Paulo Coelho (difícil limitar-se a tres opcions!). Amb aquesta esquisofrènia literària em posaran de patac la camisola blanca...jaja!

    Respondre
  • #4 Jo no crec en el Sr. Morell.
    (24/10/16 12:43)

    Som el que digerim, com a lectors. De res em serveixen les lectures del Sr. Morell si, quan recorda els seus alumnes del Col.legi Sant Ermengol, esmenta - pura patinada freudiana?-només un petit rosari de cognoms del diner i del poder cacic d'Andorra. Un llibre bo és aquell que ens fa millors.

    Respondre
  • #3 3 lllibres i 1 pel.li.
    (24/10/16 12:31)

    "Els pòtols místics" de Jack Kerouac, "L'evangeli segons Sant Mateu", i "Campos de castilla" de Machado. La pel.li: "lladre de bicicletes" de Rossellini (encara em rosega per dintre i fa uns 30 anys que la vaig veure).

    Respondre
  • #2 fara
    (24/10/16 12:17)

  • #1 Noemí
    (24/10/16 10:28)

    Algú s'anima a jugar? tres llibres (o autors) sense qui no series la mateixa persona: Va, començo jo: L'hora violeta de Montserrat Roig, la Immortalitat de Milan Kundera i 1Q84 d'Haruki Murakami.

    Respondre
9
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477