Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Fills dels llibres

Actualitzada 23/10/2016 a les 07:31
Al Parc Central, sortint de la Fira d’Andorra la Vella, em trobo un vell amic. Va amb el seu fill que, per la manera de fer, m’adono que ja és a la cua per pujar a la muntanya russa de l’adolescència. El fill s’allunya per saludar un altre marrec i aleshores el pare aprofita per confessar que n’està fins als dallonses: que li havien canviat el nen, coi, que estava impertinent de no dir, que les mestres s’havien queixat de la seva actitud i que havia començat a treure males notes; no sabien com redreçar-lo i això que li havien limitat l’estona de jugar a la maquineta. Ai, els preadolescents, quin encant de criatures. I també els adolescents, és clar. Ser pare d’un pallard de pell volcànica no és gaire divertit. És com una feina, a voltes pesada, sovint desagraïda i quasi sempre difícil: les asprors de l’edat, els angles que cal polir amb destresa d’alquimista perquè la cosa no es torci gaire.
A l’escola els havien recomanat que llegís més però no hi havia manera. Mentre ell es lamenta, jo intento recordar aquella famosa sentència del Günter Grass que diu que no hi ha un espectacle més maco que la mirada d’un infant que llegeix. Li pregunto: i ell us veu llegir a tu i la teva dona? L’amic triga un segon a respondre que no té temps, i a desinflar-se quan reconeix en la meva mirada que es veu de lluny que allò del temps, com sempre, és una excusa. Prou que sabia trobar una estona per llegir-li un conte quan el fill era petit, oi? Demà és el Dia internacional de les biblioteques, li recordo. Les biblioteques, com les llibreries, han canviat molt: fan tota mena d’activitats i clubs de lectura, i a Andorra som uns privilegiats perquè a cada parròquia en tenim una, a banda de la Nacional. I si tot va bé, d’aquí a pocs anys el noi serà un avesat usuari de les biblioteques universitàries. Qui no en té un bon record? Però totes les activitats encaminades a la canalla no serviran de gaire si els fills no veuen llegir els seus pares, les persones més importants de les seves vides, que imiten constantment. També els adolescents. Ens acomiadem i a l’últim li faig notar que ben a prop tenim la biblioteca de Prada Casadet, on podria dur el noi. Espero que faci l’esforç pel seu fill. Potser aleshores també ell recuperi el gust per la lectura.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477