Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

“Bon dia”

Què ha passat amb això de la urbanitat que s’ensenyava a casa, que s’imposava arreu
Actualitzada 23/10/2016 a les 07:53
    Antoni Morell
A Amhamdi Hakin

Ben entès que no escric aquestes línies per fer cap tipus de publicitat al local intitulat Bon dia, plaçat a la plaça de les Arcades, on gairebé cada dia a les vuit del matí prenc –o prenem un petit grup d’amics confidents– cafè. He notat sovint que, tot i que el local es digui Bon dia, alguns clients –alguns amb vestuari de funcionaris fins i tot– normalment entren al local, el traspassen –no és gaire gran– miren, fins i tot et fiten els ulls, i deu ser la son –segurament la son, siguem ingenus– i ni diuen ni un mot, fins al punt que hom es veu obligat a dir: “Bon dia”, un xic provocatiu, i aleshores, sí, com si ater­ressin d’un asteroide perdut, et responen: “Bon dia”. I a voltes hi ha infants... Ben entès que, durant el dia succeeix aquest oblit educatiu (el definim així) a molts locals públics fins i tot oficials. He de dir, però, que d’un temps ençà he notat –jo el primer– que ens hem tornat més educats.
Què ha passat amb això de la urbanitat –com se’n deia abans– que s’ensenyava a casa per part de pares o família, que s’imposava arreu, amb estudis o sense estudis –“bon dia”, “bona tarda”, “bona nit”, “gràcies”, “disculpi”, “excusi”, fins i tot el pseudoreligiós “perdoni”–. Avui no es porta, diu la joventut, corroboren altres! No hi estic d’acord, hi ha molts joves que sí que diuen: “Bon dia”, i altres més adults, no. No és qüestió només d’edat física.
Jo em pregunto què deu passar als locals el rètol dels quals no es diu Bon dia. Deu ser una mena de cova d’antiurbanitat, per no dir mala educació. A mi em dol això, i no ho atribueixo a la vellesa, no. Ho atribueixo a la contradicció, que com més educació diguem-ne escolar o universitària, més carallots ens tornem. O potser és que a les famílies –si encara existeixen les famílies de la vella escola...– se’ls ensenya als infants això de la urbanitat. Després, és clar, una cosa porta a l’altra: que en un transport públic molt pocs s’aixequin perquè un vell pugui seure. O que es destrossi el mobiliari de tots, el públic, o que en certs llocs no deixin passar primer les persones grans –tercera edat, en diuen: quina expressió tan cretina!–
Són els temps? Quins temps són els que no hi ha urbanitat, ni educació, i sí molta hipnòtica televisió on –diuen que respecten horaris infantils– només s’escolten els sinònims de cardar, dona de la vida, insults homòfobs, etcètera, en les cadenes més sexistes i més fatxes. I tothom callat com a rates.
Sort l’Hakin del Bon dia sí que diu bon dia. I molts, i molts dels seus clients. Els que no ho fan deu ser perquè no els surt de dins. O no s’hi fixen, o prefereixen monologar amb els estris mecànics que no paren de fer funcionar. Deuen preferir dialogar amb les màquines que no pas amb les persones. O tampoc és això? I tot plegat , consisteix a viure aïllat!
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477