La força de la vida associativa

A molts països, i també al nostre, s’observa una clara desafecció de la ciutadania per participar i opinar sobre tot allò que afecta l’activitat política. Nombrosos analistes han comentat aquest fenomen, donant explicacions complementàries, o inclús contradictòries. Però el cert, és que així és, i ara per ara no sembla que s’hagi trobat el remei a aquest disfuncionament democràtic. Alguns en responsabilitzen els polítics i la seva actitud, caracteritzada per una desconnexió amb el món real. Altres, molt sovint actors o partícips del món polític, consideren sorprenentment que la responsabilitat incumbeix essencialment els electors, que esdevindrien més individualistes. Aquesta explicació recorda la famosa frase de Bertold Brecht –i no de Groucho Marx, com podria semblar– segons la qual si el poble vota contra el govern, s’ha de dissoldre el poble. I no sembla del tot realista. S’assembla més a una falsa excusa d’alguns, als quals costa canviar la seva manera de fer, que a una anàlisi solvent i realista. En efecte, si aquest rebuig de la ciutadania pel món polític és innegable, en el mateix moment, els ciutadans manifesten explícitament, mitjançant actes i no paraules, la seva voluntat d’incidir en la convivència social. Així ho demostra el gran nivell de compromís que es constata en la vida associativa. Si ens centrem a casa nostra, podem comprovar com cada dia neixen més associacions, en diferents àmbits, cultural, esportiu o, encara més exemplificador, social. No es pot obviar de cap manera la gran feina duta a terme per aquestes agrupacions i pels seus membres, amb un grau d’exigència i de qualitat mai assolit fins a la data. I amb una motivació totalment altruista, que sempre sobta en la nostra societat mercantilista i consumista. Aquest teixit no lucratiu, a diferència de molts altres, se solidifica i s’enforteix setmana rere setmana i influeix, sense cap mena de dubte i de forma directa, en les decisions polítiques que han d’assumir els governants. Per tant, des d’aquesta òptica, comprovem com l’activitat associativa ve a substituir l’activitat política, però amb una mateixa finalitat: consolidar els valors essencials de la convivència social.