Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
la tribuna

Ens ha deixat la batuta d''Amadeus'

Un dels responsables del just reconeixement del geni de Salzburg va ser Sir Neviller Marriner
Actualitzada 06/10/2016 a les 21:27
Sir Neviller Marriner, el gran director d’orquestra anglès, moria diumenge dia 2 a l’edat de 92 anys amb la vitalitat, però, d’un jove de 20 si ens atenim a les ganes de fer coses i a la manera que tenia de dirigir orquestres.

Recordo com si fos ara el concert que va fer en el marc de l’11a Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella; era el dijous 27 de gener del 2005, i Sir Neville es posava al capdavant de la Camerata Salzburg, a l’escenari del Centre de Congressos, per proposar-nos una primera part amb Mozart i una segona amb Beethoven. En aquell moment, Mar­riner només tenia 80 anys, i dic que només en tenia 80 perquè va fer una enèrgica versió de la simfonia número 2 del geni de Bonn difícil d’oblidar. Amb el seu gest precís, el seu estil i musicalitat inconfusibles i un ritme i personalitat imparables, Marriner ens va fer viure un dels millors concerts mai escoltats a Andorra.

Dotat d’una memòria prodigiosa, quan fa dos anys li van retre un homenatge a l’Auditori Nacional de Madrid amb motiu del seu 90è aniversari, un cop acabada l’actuació vaig entrar a saludar-lo al seu camerino i Mar­riner recordava perfectament el concert d’Andorra que havia fet 10 anys enrere. Només veure’m va exclamar: “Andorra!” Semblava un noi exultant; acabava de dirigir amb un èxit clamorós pàgines d’Albéniz, Chopin i Mendelssohn. Per cert, en aquell concert debutava a Espanya un pianista revelació cridat a ser un dels grans intèrprets de l’actualitat: Daniil Trifonov, a qui el mateix Marriner es referia com el pianista amb més talent que havia conegut els darrers anys. Tal com van tocar junts el concert número 1 de Chopin, no hi havia dubte que el mestre britànic tenia tota la raó.

El 1956 Marriner creava la famosíssima Academy of Sant Martin of de Fields, una de les formacions simfòniques més destacades que també vam tenir a Andorra la Vella fa dos anys, amb un altre gegant com a concertino i director: Josuah Bell, l’extraordinari violinista nord-americà protagonista d’aquell singular experiment sociològic al metro de Washington.

A Andorra hem tingut l’honor d’estar vinculats al mestre Marriner de diverses maneres i en diferents moments. La primera amb la Camerata Salzburg, la segona amb l’Academy of Sant Martin in the Fields i les altres amb l’Orquestra de Cadaqués, de la qual ell n’era el seu principal director convidat. Si la cèlebre i transgressora pel·lícula de Milos Forman de 1984 va contribuir decisivament a fer que Mozart fos encara més reconegut i programat arreu, Amadeus va significar també un abans i un després en la difusió de molta obra de l’autor del Don Giovanni, el Rèquiem o la Gran Missa en Do menor. Un dels responsables d’aquest just i obligat reconeixement del geni de Salzburg va ser Sir Neviller Marriner, que va supervisar i dirigir tota la banda sonora de la impressionant cinta basada en l’obra teatral de Peter Shaffer i que avui és ja una peça de culte.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477