Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
foc i lloc

Un altre himne andorrà

D’andorrans ‘catxondos’ n’hi ha hagut tota la vida
Actualitzada 05/10/2016 a les 21:37
Quan, el 1921, es va interpretar per primera vegada l’himne andorrà, amb lletra del bisbe Benlloch i música de mossèn Marfany, ja feia trenta anys que un altre himne s’havia cantat, si més no, al Teatre Ceretà de Puigcerdà, ubicat al mateix lloc on des dels primers anys del segle XX s’assenta el Casino Ceretà. Va ser en aquell marc que, l’any 1890, es va estrenar l’Himne cerdà, amb lletra de Francesc Matheu i música de Francesc Sánchez Gaba­nyach, la primera estrofa del qual deia: “Som los hereus de la muntanya, / som los pubills del Pirineu; / fills de la França o de l’Espanya, / tots som germans a Font Romeu. / Aquí hi tenim bressol i llosa, / que és nostra Pàtria natural / des de Carlit fins a la Tosa, / des de Cadí fins a Puigmal.” I la tornada feia: “Meitat de França, meitat d’Espanya, / no hi ha altra ter­ra com la Cerdanya.”

L’himne estava cridat a fer fortuna, ja que el divulgarien les societats corals i la seva tornada es convertiria en un proverbi conegut a tot Catalunya. Però, abans d’això, el mateix any de l’estrena, en una vetllada musical al mateix Teatre Ceretà, es va cantar un altre himne, d’autor anònim, que era una paròdia del primer. Sota la rúbrica Himne andorrà, la seva primera estrofa feia així: “Som los antics de la muntanya, / som los tossuts del Pirineu; / tant de la França com d’Espanya / bé ens en trufem des de Soldeu. / Aquí hi tenim la nostra teca, / i cada u mira per ell; / fills de la Seca o de la Meca, / tots som germans a Meritxell.” I la tornada: “A Espanya i França envia a la porra: / no hi ha altra terra com la d’Andorra.”

Constatem així que d’andorrans catxondos n’hi ha hagut tota la vida: si l’autor de la peça cerdana feia gala de la pertinença de la Cerdanya a França i Espanya, el del precoç himne andorrà enviava a la porra els dos estats veïns i se’n trufava, és a dir, se’n burlava, des de Soldeu.

Els lectors interessats a conèixer la lletra sencera, la trobaran a l’edició de La Veu del Montserrat, setmanari de Vic dirigit pel canonge Jaume Collell, del 20 de setembre de 1890. Digitalitzada a Trencadís, fons de premsa local antiga de la Diputació de Barcelona, es pot cercar a Google per les paraules “La Veu del Montserrat Trencadís”.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477