Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Combatre l'abstenció?

La desafecció i el distanciament polític respecte a les institucions han arribat a Andorra de manera durable?
Actualitzada 02/10/2016 a les 06:48
L’abstenció a Andorra havia estat, fins fa relativament poc, aquell fenomen que ens miràvem des de la distància –no gaire llarga– cada vegada que els nostres veïns havien convocat processos electorals. El motiu pel qual un ciutadà o ciutadana no acudeix a les urnes a exercir un dret fonamental que la història ens recorda que no ha estat fàcil d’universalitzar, encara avui, amb totes les garanties, em costa d’entendre i d’acceptar. I per això dic: cal combatre l’abstenció a totes passades. Fa pocs dies, a l’entorn de la commemoració del Dia internacional de la democràcia, l’Institut d’Estudis Andorrans va presentar un estudi amb dades estadístiques que ens ha permès començar a definir l’abast del fenomen i posar cares a l’abstenció que, com ja és conegut, es va duplicar a les darreres eleccions comunals en relació amb les del 2009. A ningú se li escapa el fet que l’increment de l’abstenció a les passades eleccions comunals mereix, com a mínim, una reflexió acurada que, entre altres aspectes, ens obliga a plantejar-nos quines en són les causes: la desafecció política, el distanciament polític dels ciutadans i ciutadanes respecte a les institucions han arribat a Andorra i de manera durable? Recordo, aquestes passades eleccions, mentre feia el porta a porta, em va obrir la porta un d’aquests nous votants i quan em vaig presentar dient que venia per la política em va contestar amb vehemència “¡políticos no!” i amb males maneres em tancà la porta remugant tot dient: “ladrones”. Queda clar que em vaig quedar força sorprès: a part del fet de contestar en castellà, que et tractin de corrupte et fa pujar la sang. Després et preguntes com i per què et vas posar en aquest món, llavors rememores les classes d’història, les lectures de Rousseau, Voltaire... en la primera reunió de poble a la qual m’acompanyà el meu pare. Vaig tenir la sort de créixer en una família que s’interessava per la política i m’ho varen transmetre. La política és una tasca tant apassionant com difícil, que comporta una dosi de responsabilitat que no té cap mena de sentit sense la resposta de la ciutadania, ja sigui amb el suport o amb la crítica. Aquest és un dels principis fonamentals del joc democràtic. A la partida hi hem de ser totes i tots, ja que és la millor manera de creure en el país i de defensar-lo.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477