La tribuna
A cara descoberta
Tothom és lliure de tapar-se el cap, però a l’altre costat hi ha l’ocultació del rostre i de la persona. Aquesta hauria de ser la regla per respectar
Fa pocs dies Quim Monzó escrivia en la seva columna de La Vanguardia la increïble paradoxa de la cúpula de l’Estat Islàmic, que en el seu centre de poder o d’operacions prohibeix l’ús del burca a les dones. La raó adduïda és simple: hi ha hagut atemptats i no es poden permetre que circulin lliurement persones no identificades. Ara bé, si alguna d’aquestes noies surt al carrer amb la cara destapada, el seu destí no és altre que una condemna a mort. La notícia ens porta un cop més a l’ús de vels, xadors, nicabs, burques, burquinis i el que es vulgui. Quins són els límits de la llibertat? Per quina raó es prohibeix a certes platges el burquini i en canvi unes monges poden passejar-hi lliurement? Si es permet tot tipus d’indumentària, els governs són acusats de fluixos i de “bonisme”? Però, s’ha de fer cas als partits extremistes que demanen la completa prohibició d’aquest tipus d’indumentària?
A mi el cap tapat, el vel o hijab de les dones musulmanes em recorda les mantellines que portaven les dones a missa quan jo era petit. En aquella època no podien entrar a l’església sense portar el cap tapat; també ensenyar un genoll dins del temple era considerat un sacrilegi. Però per sort la nostra societat ha evolucionat i ara les coses es veuen d’una altra manera. I és probable que d’altres països i cultures arribin pel mateix camí a certes transformacions...
Els estats democràtics permeten la llibertat de culte i la llibertat individual, de la qual cosa se’n desprèn que tothom pot anar com vulgui. Quin seria doncs el límit aplicable a la utilització d’aquestes peces?
Hom pensa que la identificació, una persona, home o dona, ha de ser recognoscible pel carrer. De manera que un vel al cap no molesta ningú, com tampoc ho fa una mantellina, una pamela o un barret. També el burquini entra dins d’aquesta categoria... Les teles que oculten tota la cara i sols deixen els ulls al descobert, no.
Si jo vaig al banc amb un burca, l’empleat no em deixarà ni passar la porta de seguretat. Si hi vaig amb la cara tapada, tampoc. I amb un vel que sols deixi al descobert els ulls, tampoc em deixaran passar.
Tal com estan les coses amb el terrorisme internacional, sembla que és necessari poder identificar la gent en qualsevol lloc i moment. Tothom és lliure d’anar com vulgui. També de tapar-se el cap. Però a l’altre costat hi ha l’ocultació del rostre i de la persona. Aquesta hauria de ser la barrera, la regla per respectar.
No és un tema de laïcitat, ni tan sols de religió. És un tema d’estricta i ineludible seguretat. I acabaria, d’una vegada per totes, amb un debat estèril. O, potser no? L’última pregunta seria: si apliquem aquesta llei a tot l’espai europeu, què farem amb els natzarens per Setmana Santa? També prohibirem el carnaval? Sols són reflexions. Però sembla mentida que una cosa tan senzilla ens compliqui tant la vida.