Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i Lloc

Telèfon vermell

Actualitzada 25/09/2016 a les 06:40
El telèfon d’aquest article no és el que despenja un president per rebre una trucada d’alerta. És el que teníem a casa quan jo era petit. No estava sobre un escriptori de roure americà al costat dels codis nuclears sinó que estava penjat a la paret de la cuina i en un paperet hi havia apuntats els telèfons dels avis i d’algun oncle. El cable de l’auricular gros s’allargava en una mena d’espiral desoxiribonucleica de la qual n’havíem de desentortolligar els nusos, tasca en què jo i les meves germanes hi posàvem tota l’atenció per garantir una bona comunicació amb el món, ben bé com si aquell ADN vermell fos una maqueta a escala que contingués la informació essencial de l’univers i les nostres mans innocents les d’un demiürg irresponsable.
De petits ens agradava respondre al telèfon. A través de l’auricular entrava un món poliglota que contrastava amb el blanc i negre de la tele. Ens entrenàvem a respondre en francès o en anglès per si trucava un client estranger. També ens agradava marcar els números ficant el ditet al forat corresponent i fent rodar el disc fins al final, i aleshores alliberar-lo i veure com girava veloç fins a tornar a la posició inicial. De jovenet, recordo l’espera il·lusionada quan havia de trucar-me un amic, la decepció quan la trucada no era per a mi o el codi de sobreentesos amb què calia comunicar-se quan telefonava alguna amiga a l’hora de sopar i em feia la impressió que tota la família traslladava l’interès de la tele a la meva conversa. Quan esperava una trucada, arribava a casa i demanava si havien demanat per mi. En l’espera es produïa un aiguabarreig de sensacions: la paciència imposada, la incertesa per si l’altre trucarà, la il·lusió. I mentre no sonava el telèfon vermell jo imaginava la conversa, que era una manera d’elaborar les idees i decidir què dir i com dir-ho.
Ara els telèfons fan moltes altres coses. En diem intel·ligents i segons quin ús en fem, potser ens deixen en evidència. Amb els mòbils actuals dominem el món però amb ells també se’ns ha omplert la vida d’impaciència, de pressa i de soroll. Ara controlem la informació però estem reduint la nostra capacitat d’afrontar la incertesa. I si ho controlem tot, fem del nostre món un lloc més petit, rutinari i avorrit. Pensem-hi.
Etiquetes
  • #1 Fina
    (25/09/16 10:42)

    Caramb amb el telefon vermell ! Sembla tan important, ara, despres de tants anys ! I es veritat que ara som esclaus de uns telefons "inteligents" quan en realitat som nosaltres els que hauriem de ser "llestos" per saber deixar de banda les coses que no son urgents o importants. Molt be Iñaki...m'agradat molt aquest telefon "vermell"

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477