Les matemàtiques de Déu... no són les nostres

Celebrada la Diada Nacional de Meritxell, reiniciem a les nostres parròquies el curs pastoral. En aquest temps de tornada a la normalitat i a la responsabilitat en el camp de la fe, una vegada més ens trobem amb el rostre d’un Déu misericordiós i bondadós, i a més a més, amb tothom: –amb aquells que, per diverses circumstàncies, han portat una vida tortuosa i allunyada de Déu. –I amb aquells altres que han malversat els seus talents en camins no il·luminats per la fe en Jesús Salvador.

La figura del Pare, tal vegada, no ressona amb excessiva força en molts moments de la nostra vida quan pensem que és més fàcil viure sense referència a Ell i ens perdem en una fugida sense solta ni volta amb molt soroll, errants i sense horitzó.

Però les figures del Pare que ens estima a tots i de Jesús Salvador i Redemptor de tots, segueixen tenint una vigència especial: –Si tot rebobinant la pel·lícula de les nostres correries veiem les seqüències que ens han produït cicatrius i solituds, llàgrimes i sofriments, esquinçament i fins i tot divorcis amb la nostra pròpia dignitat humana.

Quan projectem una mirada enrere veiem la casa del Pare on Ell segueix esperant i coent en el forn de la seva misericòrdia el pa del perdó i de la generositat, i àdhuc de l’oblit d’unes faltes que, per al Pare, mai van existir.

Quan ens sentim incompresos per aquells que ens tiren a la cara els nostres defectes, sempre hem de pensar que la felicitat la podem aconseguir fora i lluny de la nostra pròpia casa. No som uns impurs i uns altres purs, uns plantes verinoses i uns altres plantes perfumades. Això sí… Déu a tots tracta per igual. Quines matemàtiques tan rares les de Déu! Sofreix Déu per la distracció de l’home, però deixa que actuem en llibertat. Sofreix, estic convençut, en sentir i contemplar aquest món nostre tan d’esquena amb Ell o en veure aquesta vella Europa allunyant-se amenaçada per la inseguretat.

En els nostres col·legis i comunitats, parròquies i grups iniciem un nou curs apostòlic. Totes les iniciatives que es reprenen són un bon intent de tornada enrere i de caminar endavant per camins que van drets a la casa on es viu més i millor: la casa del Pare.

Acaba l’estiu i ens endinsem en la tardor. Tant de bo que ens despullem de tanta fullaraca i que torni a ressorgir, amb l’ajuda del Senyor, la nostra estima per les coses de Déu.

Si volem... podem.