Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Paraula i vida

Tornar a l'essencial

L’home sent des del més profund del seu ésser l’anhel de llibertat
Actualitzada 04/09/2016 a les 06:58
    Mossèn Eduardo Salinas
Hi ha una cosa que resulta escandalosa i insuportable a qui s’acosta a Jesús des del clima d’autonomia, autosuficiència i afirmació personal de l’home contemporani.
Jesús és radical a l’hora de demanar una adhesió a la seva persona. L’home ha de saber subordinar-ho tot al seguiment incondicional a Jesús.
No es tracta d’un consell evangèlic per a un grup de cristians selectes o una elit d’esforçats seguidors. És la condició indispensable de tot deixeble. Les paraules de Jesús són clares i rotundes. “El que no renuncia a tots els seus béns, no pot ser deixeble meu.”
L’home sent des del més profund del seu ésser l’anhel de la llibertat. La vida se’ns ofereix amb freqüència com una veritable lluita dels individus i les comunitats per aconseguir la seva llibertat i la seva independència.
I, no obstant això, hi ha una experiència que se segueix imposant generació rere generació. L’home sembla condemnat a ser esclau d’ídols, incapaç de satisfer-se a si mateix. Ens passem la vida sencera buscant alguna cosa que respongui a les nostres aspiracions i desitjos més fonamentals.
Cadascú busquem un déu, una cosa que ens sembla essencial per viure, una cosa que inconscientment anem convertint en l’essencial de la nostra vida. Una cosa que ens domina i s’apodera de nosaltres profundament. Paradoxalment, aquest home que busca ser lliure, independent i autònom, no sembla que pugui viure sense lliurar-se a algun ídol que orienti i determini decisivament la seva conducta i la seva vida sencera.
Aquests ídols són molt diversos. Diners, salut, èxit, poder, prestigi, sexe, tranquil·litat, felicitat sigui com sigui... Cadascú sabem el nom del nostre ídol privat a qui donem culte i rendim secretament nostre ésser.
Per això, quan en un gest d’ingènua llibertat fem una cosa perquè ens dóna la gana, hem de preguntar honradament què és el que en aquell moment ens domina i a qui estem obeint en realitat. La invitació de Jesús és provocativa. Només hi ha un camí per apropar-nos a la llibertat i només ho entenen els que s’atreveixen a seguir Jesús incondicionalment: viure en obediència total a un Déu Pare, origen i centre de referència de tota vida humana, i en servei desinteressat als homes sentits com a germans.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477