Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
la tribuna

Un altre bocí d'història urgellesa

Batlle prefereix dedicar les hores estiuenques a investigar, a entrar en llibres de l’arxiu Diocesà
Actualitzada 02/09/2016 a les 22:35
Escoltar de viva veu la doctora en història Carme Batlle i Gallart és sempre un agaliu i un reconfortant espiritual per als qui aquestes terres de l’Urgellet, d’Andorra i pròpiament la Seu d’Urgell, antiga de segles, ens somouen els sentits i els sentiments. Dijous ens aplegàvem a la sala de la Immaculada de la Seu, per tal d’assistir a la presentació del seu dar­rer treball publicat, el llibre titulat L’aljama de la Seu d’Urgell medieval. Una comunitat jueva del Pirineu Català, Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2016. Al costat de la doctora Carme Batlle, mossèn Benigne Marquès, arxiver del Bisbat d’Urgell, que ens féu una presentació de la investigadora amb arrels maternes a la Seu d’Urgell, sentidament urgellesa i dedicada a l’estudi dels temps medievals des de fa moltes dècades. Mossèn Benigne, visiblement content i satisfet, constatà les hores i hores passades cercant el rastre dels jueus de la Seu d’Urgell en època medieval, hores estiuenques que la doctora Batlle, com ella mateixa ens digué, podria passar en lleure, a la piscina, amb els amics, però que prefereix dedicar a investigar, a entrar en els llibres notarials que guarda l’arxiu Diocesà. En aquest cas, llegint el llibre, podem donar fer de la feinada no tan sols a cercar, a espigolar, com deia mossèn Benigne, en l’ingent documentació arxivada, sinó a posar endreçadament les dades i, cosa que sembla senzilla però requereix de molt mestratge i ofici, a crear el discurs i les exposicions de tal manera que sigui amè i entenedor per al lector. En la presentació, li deia a l’amic i també historiador Climent Miró, que no em cansaria d’escoltar la Carme Batlle i que ser alumne d’ella havia de ser un gust. La seva expressió i el seu to, serè i segur, mostra una fermesa de caràcter que ja voldrien molta de la jovenalla atreta per la història reculada, que es llancen a escriure a vegades sense pastar prou bé i deixar reposar i madurar la idea o el fet.

Trenta anys després d’oferir-nos la delícia La Seu d’Urgell medieval: la ciutat i els seus habitants, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1985, obra que ens apropa i ens fa olorar la vida dels carrers de la Seu de fa segles, ara, amb el llibre –excel·lent llibre, com afirmà Rafael Català Dalmau, l’editor– dedicat a la comunitat jueva, altre cop i de manera detallada i ben exposada, podem fer-ne una lectura propera i rica, profitosa, gustosa. Hi trobarem referències a l’economia i als tractes monetaris dels prestadors jueus, com bé ens va raportar l’economista i qui fou alcalde de la Seu d’Urgell, l’Amadeu Gallart, cosí germà de la doctora Batlle. Hi trobarem lligams amb Andorra i Cerdanya, com podem llegir en el següent redactat: “Els andorrans acudien a la Seu per múltiples motius: tractar amb el seu senyor, el bisbe, manllevar diners als jueus, com hem vist, formalitzar enllaços matrimonials, fer contractes per als seus fills amb mestres artesans, etcètera. Però també hi tenien problemes i sorgien conflictes, per exemple, quan havien de regular les pastures i passar el seu bestiar per l’Urgellet. Aleshores sofrien extorsions per part dels oficials del vescomte de Castellbò, que els exigien pagar peatges i passatges il·lícits. Ens consta que havien de donar dos formatges al batlle de Coll de Nargó.”

La importància de l’activitat prestadora dels jueus, queda ressaltada pel fet que deixaven diners fins i tot al bisbe i als comtes, com diu al seu testament, dictat el 14 d’octubre de 1247, “un ric urgellès, Guillem de Cerdanya, domiciliat a la plaça de la ciutat, a qui li deuen sumes prestades el bisbe Ponç de Vilamur, els comtes de Foix i els de Pallars, entre molta altra gent més modesta”. Anys més tard, “trobem a la Seu uns prestadors italians que deixen diners al bisbe Abril Pérez, gallec, o al prelat Pere d’Urtx, el seu successor”.

També ens abellirà llegir, la relació d’objectes casolans d’ús habitual, ben explicitades en els testaments. I ens serà un exercici vivificant, fer recitat dels noms dels jueus documentats, acuradament aplegats en índex onomàstic, com ara Astrugona, sogra de Dolcet, o Bonadona Bedoz, o Boneta de Maseres, dona de Bendit Fagin d’Organyà, etcètera.

Per molts anys, doncs, a la doctora Carme Batlle i Gallart per la seva tasca d’estudi i de divulgació, amb la qual ens fa de guia i bocí a bocí, ens aplana i ens fa assaborir la història medieval urgellesa.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477