Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
foc i lloc

Opinar

Ben mirat, me n’adono que encara no sé què carai és una columna
Actualitzada 02/09/2016 a les 22:33
Ara farà uns setze anys, vaig decidir dedicar el paràgraf inicial de cadascun dels meus bitllets setmanals a recordar quants nens morien al dia per la desídia de la comunitat internacional. No podia concebre no dedicar cada columna a aquella realitat tossuda. Martellejar els lectors amb el mateix íncipit cada setmana em semblava, doncs, just i refrescant. Crec que em vaig mantenir ferm tres setmanes. Màxim un mes.

Des d’aleshores, tot han estat debats, tensions i provatures. Té sentit o interès que a les columnes dels mitjans d’Andorra es parli de res més que no sigui la realitat andor­rana? Escric com a persona, com a ciutadà o com a expert dels temes dels quals tinc una mínima expertesa? Comento notícies o basteixo reflexions més transversals? I sobre què escriure? D’allò que t’interessa? D’allò que domines? D’allò que és important? De la notícia de la setmana? O més aviat d’allò de què no es parla mai? O de l’anècdota. O del detall. Potser tant és, sempre que ho facis amb la teva veu... D’acord, però què busquem? Anàlisi? Opinió? Relat? Informació? I l’estil? I l’actitud? La lloança, la propaganda i la crítica no argumentada (més propaganda) ja les descartes, perfecte, però, i després? Amb responsabilitat universal? Amb aspiració de neutralitat? O prioritzant, sempre, la mirada crítica? Potser sí. Però tornem a l’estil. Una crítica més subtil o ens llancem directament a la sàtira, a la transgressió o a la provocació? Amb to de barra de bar o amb farcit de cultismes? Amb to exigent, contundent, victimista, sotmès, de “perdoni jo només volia” o de ciutadà que s’ho creu... Sempre amb la mateixa veu? Tot són portes. I, tanmateix, de tant en tant surt alguna cosa ben parida. I surten rotllos infumables. I, gairebé sempre, col·leccions de dos mil caràcters absolutament irrellevants.

Convocava aquests debats l’altra nit mentre em sentia interpel·lat per un post de l’Isidre Escorihuela en què se sorprenia críticament del silenci dels columnistes del país sobre el drama dels refugiats i sobre les polítiques del Govern al respecte. Hi pensava perquè no em surt una resposta al post, perquè no sé si el comparteixo o no, perquè, ben mirat, encara no sé què carai és una columna.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477