Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

La Unió Europea, després del Brexit

Després de les sotragades que la UE ha sofert darrerament feia falta donar una imatge d’unitat
Actualitzada 01/09/2016 a les 21:46
La propera cimera de la Unió Europea (UE), que tindrà lloc a Bratislava (Eslovàquia) a mitjan mes, té com a objectiu reforçar l’ens després del referèndum del Regne Unit –Brexit– en què s’acordà marxar i davant de l’amenaça de l’extrema dreta, que vol retrocedir debilitant la UE i reforçant els estats. Els líders dels tres països més importants de la UE, François Hollande (França), Angela Merkel (Alemanya) i Matteo Renzi (Itàlia), es van reunir, recentment, per posar fil a l’agulla de cara a la cimera amb la participació dels 27 membres actuals que conformen la UE, amb la Gran Bretanya inclosa.

En una roda de premsa conjunta els tres líders van donar una prova de col·laboració i també de cordialitat. Crec que aquest gest és altament important en uns moments en què trontolla l’edifici per la crisi de la qual estem sortint, pels atacs dels que la volen debilitar, per la invasió dels refugiats de Síria, Líbia i altres països en conflicte, i pels atacs dels radicals islàmics.

Precisament Angela Merkel ha manifestat que cal una major cooperació europea en la gestió de la crisi dels refugiats i immigrants subratllant la col·laboració de Turquia, perquè sense la seva ajuda –va dir– la UE no pot vèncer la lluita contra les màfies que trafiquen amb éssers humans. També va reconèixer que la guàrdia costanera italiana (l’illa de Lampedusa és un dels destins dels immigrants per mar) per si sola no pot controlar el tràfic marítim.

Un dels principals desafiaments que té ara mateix la UE i que caldrà abordar a la cimera de Bratislava serà la creació de llocs de treball, el tema del creixement i “com poder donar treball i futur a les persones”, va manifestar. Alemanya és el país de la UE que més refugiats ha acceptat.

François Hollande, president de la República francesa, va emfasitzar que és necessari garantir la defensa d’Europa i controlar les fronteres sobretot per l’amenaça gihadista. També va subratllar la necessitat de garantir la seguretat de la zona Schengen de lliure circulació per als que són de la UE amb majors controls, col·laboració i recursos per intercanviar informació en l’àmbit informàtic respecte als gihadistes o de la política de radicalització.

A part de les mesures de control i d’informació va emfasitzar la importància que la UE ha d’estar més present a l’Àfrica amb mecanismes de finançament encaminats a evitar l’emergència de la immigració. Que no es tingui la necessitat de deixar el país, la família, la cultura.

Tampoc podia faltar una referència al Brexit davant la incertesa que aquesta decisió ha creat. I que cal donar més força i competitivitat als països que formen la Unió. Va donar el seu suport al projecte d’inversions dissenyat pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i amb el qual la UE pretén mobilitzar inversions per 315.000 milions d’euros. Amb aquesta important inversió es preveuen crear uns 1,3 milions de llocs de treball i sumar 410.000 milions d’euros al PIB comunitari.

Un altre aspecte que Hollande va destacar va ser el d’intensificar programes comunitaris educatius com ara l’Erasmus i altres plans de mobilitat estudiantil encaminats a fer que els europeus en general però en especial els joves aprenguin a “descobrir-se”.

El primer ministre italià, Matteo Renzi, va fer un cant al present i futur de la UE, la qual i malgrat el Brexit “no està acabada”, per afegir que “Europa no és el problema i pot ser la solució”. Pels populistes, tota la culpa del que passa és de la UE. “És fàcil fer polèmica i lamentar-se, buscar excuses i caps de turc. I la UE es converteix en el cap de turc ideal. Hi ha un problema? És culpa de la UE”, per acabar dient que “Europa és pau, llibertat i prosperitat”.

No podia deixar de referir-se a la problemàtica dels refugiats que tant afecta Itàlia i va dir que “des de principi d’any fins avui 102.000 persones han arribat a les costes italianes. L’any passat eren 105.000 a data del 20 d’agost”.

És evident que després de les sotragades que la UE ha sofert darrerament a causa de la crisi, del populisme, la immigració de refugiats, el Brexit i dels atemptats terroristes feia falta donar una imatge d’unitat per part dels tres principals països comuni­taris.

Imatge que cal trametre a tot­hom que pertanyi a la UE, als anglesos que han decidit marxar, com també als dirigents que d’aquí a pocs dies participaran a la cimera de Bratislava.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477