Paraula i vida

Un plat més a taula

“Quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs” (Lc 14, 13)

Creat:

Actualitzat:

Els primers versets del capítol catorzè de St. Lluc ens recullen novament uns ensenyaments de Jesús. En aquesta ocasió, Jesús, després d’observar com els convidats s’han anat situant a taula, afirma que més val no ocupar els millors llocs en un dinar de casament perquè sempre pot arribar algú més honorable i et poden canviar de lloc. Si això fos tan sols una norma de conducta de poc ens serviria avui aquest ensenyament de Jesús perquè quan anem a un banquet de noces ja se’ns indica quin és el nostre lloc a taula.

Encara que han passat molts segles, continuem llegint i meditant aquest text de la Paraula de Déu perquè no l’entenem tan sols com una encertada norma de prudència, com un consell que ha quedat obsolet perquè han canviat els costums, sinó perquè ens parla de la importància de la virtut de la humilitat a l’hora de participar en el banquet del Regne de Déu i ens diu qui són els principals convidats, és a dir, els qui són més honorables, utilitzant la terminologia de Jesús.

Per tant, ja entenem que no es tracta tant d’ocupar un seient més amunt o més avall en una taula, sinó de viure l’actitud cor­recta quan som convidats a participar d’aquesta vida de Déu. No oblidem que la imatge del banquet de noces és una forma de representar aquesta trobada definitiva de Déu amb tota la humanitat. Per tant, en aquesta trobada no podem exigir a Déu els primers llocs sinó que humilment hem d’agrair la invitació que Ell ens fa a participar de la seva gran festa.

No ens cal pensar gaire qui són per Jesús aquestes persones més honorables que ocupen els primers llocs a taula. Ho revela de manera ben clara quan s’adreça a la persona que el va convidar: “Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs” (Lc 14,13). És a dir, els qui socialment no comptaven per a res, els qui gairebé ningú tenia presents. A més, Jesús li diu ben clarament que ells no el podran convidar, no el podran recompensar, però Déu sí que ho farà en el seu Regne.

L’ensenyament de Jesús no tracta únicament del banquet del Regne del Cel sinó que es refereix també a quines persones cal convidar quan celebrem una festa amb un dinar o un sopar. En aquest àpat ens diu Jesús que hi posem un plat més a taula, és a dir, que hi tinguem presents aquells que són importants per a Ell.

Hi ha persones que saben fer participar els altres, i em refereixo a persones totalment desconegudes, de la seva festa i de la seva alegria. Conviden a la festa familiars i amics però no s’obliden dels més necessitats. Amb gestos senzills com donar a entitats benèfiques l’import del preu d’un cobert d’un banquet o uns altres diners perquè han celebrat un esdeveniment es recorden dels qui Jesús convida a la seva festa. No ens oblidem d’afegir-los a la nostra llista de convidats.

tracking