Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
la tribuna

Fidel Castro, 90 anys, geni i figura…

Ningú l’ha pogut fer fora del poder, el país, però, segueix sota mínims econòmics i democràtics
Actualitzada 25/08/2016 a les 21:22
El passat 13 d’agost Fidel Castro i Ruz, expresident de l’Estat Socialista de Cuba (1959-2008), celebrava els seus 90 anys, que rememorà en un escrit al Granma, portaveu del Partit Comunista del país caribeny. Des de la seva irrupció al govern del seu país, quan encara no era declaradament comunista fins a la seva renúncia, per motius d’edat, han passat moltes coses. Va fer caure al dictador, el colpista general Fulgencio Batista, que va ender­rocar el govern de Carlos Prio. Castro, que ja era advocat i, a més, candidat al parlament pel Partit Ortodox, acusà Batista davant dels tribunals de violar la Constitució, sense cap resultat positiu. I organitza, el 26 de juliol del 1953, un atac armat contra les casernes de Moncada, de Santiago de Cuba, amb un resultat nefast: van morir més de vuitanta guerrillers i ell i d’altres assaltants serien fets presoners, jutjats i condemnats a 15 anys de presó. Aquesta acció i la defensa que va fer en l’al·legació final del judici amb un apassionat discurs en el qual defensà les seves accions exposant tot un ideari polític, van contribuir a adquirir una creixent popularitat. Després de 22 mesos de presó, seria alliberat arran d’una amnistia general del maig del 1955. S’exilià a Mèxic i després als Estats Units.

Castro segueix conspirant i amb el vaixell Granma, comprat clandestinament per un grup d’exiliats cubans a Mèxic, torna a Cuba amb altres exiliats del Movimiento 26 de Julio, el dia 2 de setembre del 1956. Als pocs dies de marxa són sorpresos i es retiren a Sierra Maestra des d’on lliuren una guerra d’escamots contra el govern Batista. El moviment d’alliberació guanya adeptes. El mes de maig del 1958 Batista envia disset batallons contra els insur­rectes en l’Operación Verano. La superioritat numèrica era ben desigual. Però els escamots comandats per Castro encadenen sorprenents victòries. El dia 1 de gener del 1959 Batista fuig del país i les forces de Castro prenen triomfalment l’Havana. Castro, aleshores, no es declarava comunista. No ho faria fins a l’any 1961 establint el primer Estat Socialista d’Amèrica. Es funda el Partit Comunista l’any 1965 del que fins a l’any 2011 seria el seu primer secretari. L’any 1961 hi ha la invasió contrarevolucionària de la Bahía de los Cochinos, que va fracassar. Els Estats Units declararien el bloqueig contra l’illa que duraria fins a aquest any mateix en ser retirat pel president dels EUA Barack Obama.

Val la pena veure quins foren els orígens d’aquest veterà nonagenari cubà.

Fidel Castro neix el 13 d’agost del 1926 a Birán, un poblet de l’antiga província d’Orient, fill natural d’un emigrant espanyol, gallec, Ángel Castro Argiz, casat amb una emigrant canària. Fidel no seria batejat fins a l’edat de vuit anys. Va començar a estudiar a una petita escola de Birán. Es mostra un nen molt intel·ligent i els pares l’envien a Santiago de Cuba. Al 1934 ingressa a un col·legi lassalià a Santiago i el 1939 passa a una escola dels jesuïtes. El 1942 ingressa al col·legi Belén de l’Havana. Acaba el batxillerat el juny del 1945 i el setembre entra a la Universitat de l’Havana. En el seu període universitari té accés a algunes obres literàries que l’influeixen. El 1947, amb 21 anys, promou accions per reclamar la destitució del dictador dominicà Rafael Trujillo. El 1948, amb el seu amic Alfredo Guevara, va a Colòmbia com a delegat a la IX Conferència Interamericana.

De retorn a Cuba es casa amb Mirta Díez-Balart, una estudiant de filosofia. El viatge de noces seria a Nova York. D’aquest matrimoni neix el primer fill de la parella. El 1950 obté el seu diploma en lleis. L’any següent se suïcida Eduardo Chipás, líder del Partit Ortodox, amb el qual Castro simpatitza. El juny del 1952 es presenta per a aquest partit com a independent, per a l’Havana, però el cop d’Estat de Batista va impedir la celebració de les eleccions.

El mes d’octubre del 1962 els EUA descobreixen que Cuba està muntant bases per a míssils nuclears soviètics. I esclata l’anomenada crisi dels míssils que impliquen els EUA, la URSS i Cuba. A la Casa Blanca hi havia el president John F. Kennedy.

Els germans Fidel i Raúl Castro han comandat el Partit Comunista i el govern cubà fins al dia d’avui. Ha estat una pedra a la sabata dels Estats Units que des de la independència de l’illa l’any 1898 sempre han exercit una influència sobre l’illa caribenya. La població cubana ha viscut dècades de molta misèria i privacions. I la manca de llibertat d’expressió i política, també.

El febrer de l’any 2006 Fidel Castro anuncia a Granma que no aspira a ser reelegit com a president del Consell d’Estat i comandant en cap, després de 49 anys al poder. Raúl Castro, el seu germà, seria elegit per l’Assemblea Nacional del Poder Popular de Cuba, el 24 de febrer del 2008.

Fidel Castro, als seus 90 anys, es pot sentit satisfet perquè ningú l’ha pogut fer fora del poder. El país, però, segueix sota mínims econòmics i també democràtics. Ara el seu germà Raúl té la difícil missió d’encaminar Cuba vers un futur menys crispat –gràcies en bona part a Barack Obama amb el desmantellament del bloqueig– i, qui sap, si cap a una democràcia més o menys homologable.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477