Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Els Jocs Olímpics sempre generen anècdotes

Les dones prenen part per primera vegada a les proves d’atletisme el 1928 als Jocs d’Amsterdam
Actualitzada 22/08/2016 a les 06:43
    Manuel Cusachs
A part dels rècords i noms propis dels atletes i equips més rellevants els Jocs Olímpics que han tingut lloc a Rio de Janeiro (Brasil) generen anècdotes, vivències, i situacions insòlites que també passen a la història.
Avui voldria fer un breu repàs d’algunes que han passat als Jocs Olímpics Moderns d’ençà de les Olimpíades del 1896 a Atenes. En aquella ocasió només participaren 275 esportistes –tots masculins– que representaven només 13 països. A Rio hi han anat, en total, 11.360 atletes (6.222 homes i 5.138 dones) de 193 països. A les de París de l’any 1900 les dones hi prenen part per primera vegada. No hi van haver medalles i els vencedors s’emportaren com a guardó pipes, bastons i carteres. Algunes de les proves consistien en curses de sacs, fer el salt de la granota o trencar l’olla, més propis d’una revetlla o d’unes colònies.
Les del 1908 s’havien de celebrar a Roma però una greu erupció –de l’abril de 1905 amb més de 200 morts– del volcà Vesuvi i l’enorme despesa que havia de fer el país per redreçar-se, el va portar –un any abans– a renunciar. Londres se’n faria càrrec, a corre-cuita. I va ser la primera vegada que les dones foren admeses en esports d’exhibició.
Als celebrats a Estocolm, l’any 1912, passà un fet relacionat amb l’esperit amateur que presidia. Jim Thorpe, atleta dels Estats Units (EUA), va guanyar fàcilment les proves de decatló i pentatló. En saber-se posteriorment que havia cobrat setanta dòlars al mes com a jugador de beisbol va ser desqualificat. Se’l considerava un professional de l’esport. Van haver de passar 71 anys perquè els seus fills rebessin de mans de Joan A. Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, les medalles que havia guanyat. En aquestes olimpíades es a fer un salt vers la modernitat ja que es va introduir el cronometratge elèctric i fer una fotografia a totes les arribades.
Les olimpíades següents es retardaren a causa l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Tindrien lloc l’any 1920. I la bandera olímpica amb els cinc cèrcols que representen els cinc continents apareix per primera vegada a Anvers (Bèlgica). Es van vetar –per part del país organitzador– alguns països que havien protagonitzat la guerra: Alemanya, Unió Soviètica, Àustria, Hongria, Bulgària i Polònia.
Quatre anys després van tenir lloc les de París (França), el 1924. Una gran novetat fou que s’erigí la primera Vila Olímpica (un conjunt de cabanes sense cap confort) que marcarien una nova línia de cara al futur. Entre els participants en les proves de natació hi havia un desconegut Jhonny Weissmuller (que guanyaria tres medalles d’or) que posteriorment es va introduir al món del cinema protagonitzant el que seria un dels personatges més populars en l’àmbit mundial: el de Tarzan, el rei de la selva entre els anys 1932 i 1948. I el guanyador de la prova de 100 metres llisos va ser el britànic Harold Abrahams i que anys després seria l’inspirador del film Carros de foc.
Fins a l’any 1928 no apareix la flama olímpica. Va ser als Jocs Olímpics d’Amsterdam (Holanda). El foc sagrat va tenir lloc per primera vegada a la ciutat d’Olimp (Grècia) bressol dels Jocs, i es va encendre a través dels raigs de sol i fou transportat travessant diversos països fins a la ciutat organitzadora.
I en aquestes olimpíades les dones –per primera vegada– prendrien part a les proves d’atletisme. La nord-americana Elizabeth Robinson fou la primera atleta campiona olímpica del seu gènere.
El món estava encara sota el xoc de les conseqüències del Crack del 29 quan van tenir lloc les Olimpíades a la ciutat de Los Ángeles (EUA) l’any 1932. La participació va ser molt reduïda. Una novetat va ser que els atletes –per primer cop– recollien les medalles en el podi.
La convocatòria següent havia de ser a la ciutat de Barcelona, l’any 1936, però l’esclat de la Guer­ra Civil les va avortar. Berlín s’encarregà de la seva celebració. A Alemanya hi imperava el nazisme liderat per Adolf Hitler. Aquest líder nazi va aprofitar-los per fer propaganda del seu règim amb una gran parafernàlia de banderes amb la creu gamada i l’enorme capacitat de l’estadi. L’heroi esportiu va ser l’atleta negre dels EUA Jesse Owens, a qui Hitler es va negar a donar-li la mà.
L’any 1960 novament va ser elegida Roma i foren els primers Jocs retransmesos per la televisió en directe encara que en blanc i negre. I els següents, a Tòquio (Japó), ja serien en color. Els de 1972 a Munic (Alemanya) van estar condicionats per un fet terrorista ja que van ser segrestats atletes jueus pel grup terrorista palestí Setembre Negre que en va matar onze. L’any 1980 als de Moscou (URSS) van estar marcats per la invasió de la Unió Soviètica a l’Afganistan. Els EUA i 58 països més van renunciar a participar-hi. Quatre anys després es celebraren els de Los Angeles (EUA) i 14 països no hi participaren en resposta al boicot de Moscou.
L’any 1992 Barcelona va ser la seu dels Jocs Olímpics. Rècords i medalles a part cal destacar la gran participació de voluntaris que van aconseguir que fossin un èxit d’organització. (Els de Rio, per cert, s’han guiat pel patró dels de Barcelona).
En els de Sidney (Austràlia) l’any 2000, per primera vegada, els atletes de Corea del Sud i la del Nord van desfilar junts en la cerimònia inaugural. I els de Pequín (Xina) l’any 2008 van ser els del nedador dels EUA Michael Phelps, que aconseguí vuit medalles d’or. Aquest atleta ha tornat a triomfar a Rio de Janeiro. I als de Londres (2012), set atletes del Camerun van desertar per quedar-se a Europa.
Els de Rio potser recolliran –entre d’altres– el fet de que Yuberjen Martínez, un boxejador colombià que va fer plata, ha destinat els 30.000 euros de premi perquè la seva mare tingués una casa pròpia.
  • #1 Dani
    (22/08/16 09:40)

    Una altra anècdota és que ara vivim una revisió d'aquesta ingerència dels polítics en l'esport. La forma d'aquesta interferència ha canviat, però l'essència és la mateixa: convertir l'esport en instrument de pressió geopolítica-econòmica i poder formar una imatge negativa de països i pobles a través dels mitjans massius de comunicació occidentals.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477