De la meva agenda

Quaranta

Contemplo amb emoció el 40 que sobresurt en el paisatge idíl·lic dels Meners entre els llacs i el pic

Creat:

Actualitzat:

És impensable. No podia ni somniar-ho que la xifra 40, suspesa entre cel i terra, aparegués dibuixada sobre els llacs de la Coma de Ransol i arran del pic de la Serrera (2.914 m). Els 40 anys de Colònies Populars de Canillo no han estat dibuixats amb guixos de colors, ni amb branques de pi, ni amb els estels del cel. La xifra de plenitud per a la Bíblia l’han formada els 228 ainistes del tercer torn de colònies: 102 infants de la casa, 48 adolescents, 33 nois i noies del campament Tamarros amb els seus respectius monitors. Contemplo amb emoció el 40 que sobresurt en el paisatge idíl·lic dels Meners entre els llacs i el pic. Em fa present l’afirmació de Jesús: “Qui sembra en la bona terra, recol·lectarà l’un cent, l’altre seixanta, l’altre trenta.” (Mateu 13,23). I també la dita de sant Francesc d’Assís: “Qui sembra amor, recollirà amor.” Ens fa feliços collir dos fruits madurs d’aquest estiu i assaborir-los amb els amics.

AINA, agermanada amb el Grup Sardanista Montserrat, fa 33 anys que acull des de la vetlla de sant Joan de juny fins al 3 de juliol els seus colonistes: el grup de 5 i 6 anys a la borda del Bob, els de 7 als 13, a la casa d’AINA, i els nois i noies de 14 a 17 anys, a la borda de Meritxell, on duen a terme un camp de treball. Una de les noies del camp, avui monitora, penja a Internet aquesta emotiva Carta a la Mare de Déu de Meritxell, des de la Terra Ferma, en la festa de l’Assumpció.

“Meritxell, aquest any ens hem retrobat cara a cara. Feia dies (anys , diria jo!) que sentia parlar de tu, sense gosar endinsar-m’hi de nou. Potser per por a reobrir portes que ja eren tancades, però jo prefereixo pensar que no s’havia donat l’ocasió per trobar-me cara a cara amb tot allò que anys enrere m’havia fet tremolar. I et mirava des de la distància, tocant la teva pell rugosa des de lluny, algun dia que passejava prop teu amb nova companyia.

Ha arribat el moment de sentir de nou aquella escalfor i aquella màgia que em vas fer viure. Va ser estrany. Va ser fugaç. Amb tot i això encara guardes aquella olor característica que no sabria com definir exactament però que em roba somriures sota el nas. Encara guardes l’essència en algun dels teus racons com també aquella veu que crida en silenci les notes d’una cançó que no aconsegueixo treure’m del cap tants anys després.

Van ser tres anys plens de bons moments. Segurament, també va haver-n’hi algun de més complicat que la memòria no m’ha volgut deixar recordar. Tres anys d’utopies, de cançons del concert de les nostres vides. Tres anys a contracorrent, amb la revolta dins del cor, fent camí agafats de la mà que ens allargues i obres generosament. Vam mirar les estrelles sobre el Casamanya compartint silencis i intercanviant mirades d’amagat. Vam tocar el cel des del cim més alt, amb les llàgrimes que això va comportar... Cabana Sorda amunt, camí de la Llebre avall...

Meritxell, em vas prometre que tothom rep allò que dóna, i dóna allò que rep. Em vas ensenyar què és la vida i em vas donar la força necessària per créixer i per ser on sóc: et dec tant, que no sé si mai podré retornar-t’ho. Amb una cal·ligrafia desordenadament perfecta em vas escriure que m’imaginés que allò que construïa tocava al cel. Tan cert... Entre els teus braços vaig descobrir la màgia cara a cara, la vaig tocar amb la punta dels dits i, si em permets, diré que, gràcies a tu, a vegades, jo també puc fer-ne. Vam començar aquell camí ja fa molts anys. Un camí que, segurament, va quedar inacabat i et prego que me’l facis retrobar per caminar-lo amb els joves del Camp de Treball 2016, il·luminat amb la Llum de Migdia. (GSM).”

L’altre fruit ens l’ofereixen els monitors en donar resposta a la invitació de Jesús: “Sempre a punt” (sant Lluc 12,32) i la del Papa Francesc a la JMJ: “Poseu-vos les botes.” Ens confien: “Sempre a punt per cantar i alegrar el dia; per fer somriure un nen; per créixer i ajuda a créixer com a persones; per seguir lluitant fent front als reptes de la vida; per fer bromes i per fer riure els infants; per acompanyar els infants en el seu aprenentatge tot aprenent d’ells; per esperar el millor, per preparar-te per al pitjor, per lliurar-te als infants i a la nostra missió educativa; per donar i rebre; per estimar i intentar que siguin les dues setmanes de colònies les millors de l’estiu dels nens; per ser feliç i fer feliços els altres; per viure el dia a dia... sempre a punt per educar estimant.”

En la festa de l’Assumpció contemplo la meva Confident: “Els miracles més importants de Maria, Mare de Jesús, són les guaricions interiors.” Ella em somriu: “Esguarda la teva mirada envers la Llum del Sol de Migdia (Meridiem), i no veuràs més ombres.”

tracking