AValls va dir..
Bon dia Àlvar i gràcies per respondre.
La ironia del teu escrit la vaig captar, és clar. Ara, d'això a fer caricatura de personatges a l'hora de la mort, hi ha gran diferència.
Això que dius dels “porros” és una astracanada que mossèn Cinto no mereix. Llegeix “L'Atlàntida” amb els ulls oberts i veuràs que les forces de la natura: aigua, oceans, terratrèmols, volcans, foc, ventoleres, xiscladisses, són les que hi afloren. Res d'i.lusions degudes a capgirells dels sentits.
Ja a Vallvidrera..., timó i espígol, a l'espona del llit, que olorova i aspirava a bocanades, el pobrissó.
Bona estiuada, Àlvar.
Estimat Jordi Pasques: Gràcies per la teva aportació, però em sap greu que no hagis sabut copsar la dosi d'ironia que revesteix el meu escrit. Naturalment que no es pot afirmar que el poeta va morir a causa del cacodilat, però, a la llum dels coneixements d'avui sobre aquest producte, tampoc no es pot descartar. I si hagués estat així, no es podria pas atribuir a una negligència del doctor Robert, sinó a l'estat dels coneixements mèdics a l'època. Desaparegut Robert, els doctors Noguera, Esquerdo, Roura, Falp i Torrents, amb l'aquiescència del prestigiós biòleg Ramon Turró, van continuar administrant-li cacodilat fins a l'últim dia, dins un quadre que comprenia també injeccions d'esparteïna i de cafeïna, tisanes de digitalina, d'euquinina i de valeriana i fregues al cos. Era així com es tractava la tisi en aquell moment. Apunt final: T'agraeixo que no t'hagis indignat per la meva “insinuació” que la inspiració de Verdaguer li venia dels porros que fumava.
RespondreLa gran diferència és que el tabac de fa un segle no s'assembla en res a la merda de tabac del nostre segle, de la mateixa manera que els aliments, que actualment no té nutrients, res a veure.Este detall, fa que la seva explicació i apologia sigui estéril.A la meva manera de veure, fumar ara per ara, és una forma de suïcidar-se.El tabac és part del programa eugenèsic de control demogràfic mundial, tot i que cada un ho pot mirar des de l'angle que vulgui.
RespondreBon dia Àlvar. Acabes l'article amb una insinuació molt greu: el doctor Robert hauria administrat verí a Verdaguer i aquest hauria mort dos mesos després. Una fal.làcia com una casa de pagès!! Mossèn Cinto emmalaltí a Barcelona a primers d'abril de 1902. El visità al domicili dels Guri (actual carrer d'Aragó, 235) el seu amic metge, el doctor Robert, que era també alcalde de Barcelona. La salut, afectada de tuberculosi, se li agreujà a mitjan mes, quan l'equip de metges (5), sense el doctor Robert, recomanà portar-lo lluny de Barcelona. Verdaguer refusava marxar lluny i només acceptà ser portat a Quinta Joana (Vallvidrera). Hi arribà el 17 de maig, el dia que feia 57 anys. Allà, prostat, mor el dia 10 de juny de 1902. Dos mesos de tuberculosi, tractada per 5 metges, van requerir més tractament que el “verí” receptat pel doctor Robert. Més quan aquest havia mort de sobte el dia 10 d'abril, amb estranyesa de mossèn Cinto que no l'anés a visitar. Li deien que el doctor Robert era de viatge.
RespondreSoc fumador; penso ( sense cap base científica, perqué no soc científic ) que el tabac no aporta res de bo al meu cos; estic emprenyat amb mi mateix perqué penso que tinc un vici molt tonto. Ara: Tot aixó de que el tabac és l'origen de tots els mals de la nostra societat em sembla ( sense cap base científica, perqué no soc científic ) una més de les modes que s'instalan a la societat i tots ens les creiem; be, no tots. Que em digui algú que el fum del tabac al·lié l'hi perjudica mentre acelera el seu tot terrny envoltat de cotxes portant els seus fills a l'escola. ¡ Au, va !
Respondre
Jordi Pasques Canut va dir..Bon dia Àlvar i gràcies per respondre. La ironia del teu escrit la vaig captar, és clar. Ara, d'això a fer caricatura de personatges a l'hora de la mort, hi ha gran diferència. Això que dius dels “porros” és una astracanada que mossèn Cinto no mereix. Llegeix “L'Atlàntida” amb els ulls oberts i veuràs que les forces de la natura: aigua, oceans, terratrèmols, volcans, foc, ventoleres, xiscladisses, són les que hi afloren. Res d'i.lusions degudes a capgirells dels sentits. Ja a Vallvidrera..., timó i espígol, a l'espona del llit, que olorova i aspirava a bocanades, el pobrissó. Bona estiuada, Àlvar.
RespondreTimó i espígol i també ginesta. Les cròniques no en parlen, però a la Vil•la hi devia entrar també ginesta, aquells dies de primavera. Aquelles vessants de Vallvidrera en són plenes (o n'eren plenes, ai las, quan la meva àvia m'hi portava als meus deu anys). Bona estiuada igualment, Jordi.