Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
De la meva agenda

Un cop de mà per als Tamarros

Campament és sinònim d’equip, perquè sols no anirem enlloc
Actualitzada 07/08/2016 a les 07:10
Què et passa pel cap..? És el títol del diari que els 33 nois i noies amb els seus 6 monitors m’han regalat en cloure el campament Caina. El quadern, on escriuen durant les estones lliures les seves vivències del dia, és una gavernera ben florida d’emocions. M’han tocat el cor. A més, les gavernes més perfumades els joves de Caina les han compartit amb els pares i mares. Una bona manera de donar-los la benvinguda a la missa d’acció de gràcies per l’èxit del campament. N’espigolo uns pensaments: “Una volta a Andorra que s’acaba. Una etapa de la vida que concloc.. Aquí, a la llum tèbia del foc veig com s’apaivaga la flama, però la brasa queda viva, rogent, calenta. M’enduc 3 parxes –el dels cims conquerits, els dels llacs contemplats i el dels camins trepitjats– i les butxaques plenes de records. Les emocions més profundes me les guardo per deixar-les dins la motxilla del meu cor, en la foscor de la plena nit... La suor de cada passa, la rialla de cadascun de vosaltres i les llàgrimes de cansament són la barreja perfecta que crea la màgia d’aquest campament Caina.” (Mimi). “... molta gent pensa que campaments és anar a caminar per la muntanya, i ja està. Per a mi, és molt més que això. Per a mi, és anar a descobrir món, descobrir gent fantàstica, maneres de conviure, descobrir sentiments... Moltes vegades passa pel cap la idea de plegar, de deixar el campament, quedar-se a casa i fer vida fàcil, però realment estic orgullós de no haver-me rendit tan fàcilment i d’haver après el que és aconseguir les coses per tu mateix. Sóc feliç d’assimilar el que és AINA amb tots els seus valors.” (J. M. P.) “... només se m’acut dir gràcies als monitors, als qui m’han acompanyat en aquests tres anys de Caina. Gràcies a les meves cames per no defallir i als meus ulls per deixar-me contemplar Andor­ra com mai. Gràcies Caina. Gràcies AINA.” Lluc T.)
Dilluns, 1 d’agost. Trenta-tres nois i noies de 15 a 17 anys acompanyats per 7 monitors han enfilat el bosc d’Incles devers els planell Gran. El David en nom de l’equip els ha donat a les nou del matí la benvinguda a la sala dels Pariatges. “Al campament Tamar­ros tot és simple, és un joc. Tots som noies i nois que descobrim el rastre amb el qual la màgia ha creat les coses boniques i les més misterioses. Els Tamar­ros som joves per entendre les pinzellades carregades de veritat que donen profunditat a l’obra i la condueixen devers la maduresa. Comencem a entendre que el camí és llarg, si és viu, i té moltes rutes. A campaments, no volem ser monitors. Som adults que mirem amb cautela la veritat que s’aproxima. Prendre decisions, triar l’esforç, el compromís, l’amistat i la compa­nyonia són el preludi de l’obra. Nosaltres som actors que intentem entendre l’argument. Aprenem la crítica mirada de la justícia i ens forgem per ser persones amb veu per agafar la nostra vida i fer-la tan fascinant com vulguem.” (D. H.)
Les meves colònies les visc amb els infants de 7 a 11 anys. Els ainistes de 12 a 14 anys i els dels campaments em veuen en les estones destinades a la conversa i en els moments de revisió de la marxa de les Bordes o dels Tamar­ros. El meu acolliment ha consistit a donar-los un cop de mà. Els pares i mares han estat testimonis dels cinc valors que donen identitat als campaments d’AINA. Com a benvinguda els he donat una mà que comprèn 5 valors que n’asseguren l’èxit del campament.
1. La cultura de l’esforç. A la vida no volem que ens regalin res; ens ho volem suar nosaltres. Tamar­ros és sinònim de reptes, de lluita –és la negació del sofà de casa, on la vida no et portarà res de res–. Ho va dir el Papa al milió i escreix de joves aplegats a Cracòvia: “Necessitem joves amb botes per obrir horitzons i esdevenir sembradors de pau.”
2. La cultura de l’equip. Campament és sinònim d’equip. Sols no anirem enlloc; en equip arribarem molt lluny. Un equip es fonamenta sobre l’amistat. Diu Jesús al seu equip dels Dotze: “Us mano que us estimeu.” I en la unitat dins de la diversitat, com ho assenyala la divisa andorrana. Virtus Unita Fortior.
3. La cultura de la cooperació. Estimar és servir. Diu Jesús al seu equip dels Dotze: “No he vingut a ser servit, sinó a servir.” Cooperar és altruisme, generositat.
4. La cultura del medi ambient. A campaments, l’ecologia va més lluny que no embrutar i que reciclar. Respectar el medi ambient al campament de la vida és gaudir de la naturalesa. Jesús va dir: “Mireu les flors... Mireu els ocells... Mireu la vinya...”
5. La cultura de l’espiritualitat. Diu el Petit Príncep: “Allò que és important no es veu amb els ulls de la cara; es veu amb els ulls de l’esperit.” Jesús ens diu: “Reseu.” Ell resava a la muntanya del Tabor, de les Benaurances, del Dominus flevit –el Senyor plorà–, als llacs de Tiberíades... Preguntem-nos què hi ha darrere aquest cel blavíssim i darrere aquests estels que ens acompanyen als focs de camp?
L’Esther, mare de la monitora Íngrid, m’ha fet ofrena de 130 pensaments de mestres budistes per aixoplugar-nos-hi quan el cansament o el desànim ennuvolen el nostre esperit. Obro el llibre a l’atzar: “Terrible o no, difícil o no, allò bell, noble, religiós i místic és ser feliç.”
Combrego gràcies a la meva Confident amb la Verge negra de Czestochowa que acull els JMJovencenistes. Em somriuen amb el missatge del Papa Francesc: “Tenim necessitat de l’entusiasme dels joves i de la seva joia de viure que perpetuen la joia original de Déu de quan creà l’home.” Comprenc. Els Tamarros en recerca del sentit de la vida, han de connectar amb l’Evangeli, i l’Església ha de trobar-se amb els joves.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477